domingo, 28 de octubre de 2012

Cinquena setmana de classe


Hola de nou,  ja estic un altra setmana analitzant el que em parlat a les classes de Bases Didàctiques. En primer lloc esmentar un petit apunt sobre lleis, ja que la Llei Orgànica del sistema educatiu i LOGSE (1990) es la que va començar el constructivisme. A aquesta llei tenim que agrair la escolarització de la població. Va ser amb la arribada de la LOE (2006) quan s´introdueix la visió de les competències bàsiques, i es de competències del que vaig a parlar el dia d´avui, no de un aprenentatge mecànic, per lo que implica una funcionalitat dels continguts apresos.




Segons Zabala (2007): “un aprendizaje será más significativo cuando no solo implique una memorización comprensiva, el recuerdo de aquello que se ha conprendido, sino cuando sea posible su aplicación en contextos distintos”. Això vol dir que quan mes funcionalitat trobem en el que estem aprenent aquest aprenentatge serà per a tota la vida, això vol dir que l´entenem i podem aplicar a la vida real en diverses situacions i múltiples contextos.
Estic totalment d´acord amb aquestes paraules, jo en la meva infància, únicament reproduïa el que el llibre de text dia, sense preguntar per a que servia, encara que tots pensàvem que servia únicament per a passar l´exàmen. Penso que es tan important donar un sentit a les coses, ja que en el meu cas, ha perdut molt de lo que jo he après ja que sols vaig memoritzar.
Per a que un aprenentatge de les competències sigui efectiu tenen que donar-se unes condicions el mes funcionals possibles, es per aquest punt per el que les teories constructivistes i socioconstructivistes han desenvolupats uns 10 principis psicopedagogics o condicions que tenen que donar-se per a un aprenentatge de competències eficients.


 

Vaig a nomenar aquestos principis psicopedagogics i a explicar-los:

El primer principi que parla en Zabala es: Esquemes de coneixements i coneixements previs, aquest principi el que vol dir principalment es que tenim que partir de que l´alumne te uns coneixements previs com a punt de partida, i que a partir d´aquest coneixement construirem un nou coneixent. Com a futura mestra, tindré que esbrinar quins coneixements tenen els meus alumnes, si son correctes ja tindrem eixa base però si son erronis, tindrem que fer una feina per a corregir aquesta preconcepció del que es té. Penso que es molt important saber el que els nostres alumnes saben ja que un error des del principi pot condicionar la resta d´aprenentatge.


 http://www.flickr.com/photos/25802865@N08/7891345672/

 El segon principi es la Vinculació profunda entre els nous continguts i els coneixements previs.  Es molt important que l´alumne trobi una vinculació entre el que està aprenent i la seva utilitat i per lo tant no s´oblidará , d´aquesta mena tot tindrà sentit. En definitiva es aprendre a aprendre. Quant la distancia sigui mes curta entre els continguts i la aplicació practica mes efectiu serà.


El tercer principi es el Nivell de desenvolupament. Tenim que esbrinar en quina etapa de desenvolupament cognitiu està l´alumne, perquè no tots els nens poden estar a la mateixa etapa, es dir, jo com a futura mestra tindré que descobrir en quina etapa està, si en la sesiomotora, preoperacional u operacional. Si tots els nens tenen que estar en la preoperacional i tinc algun nen que esta encara en la sensiomotora tindré que ajudar-los un poc mes. Les capacitats cognitives de les que disposa l´alumne per aprendre delimiten el nivell de desenvolupament.

El quart principi es la Zona de desenvolupament proper. Es la distància entre el que se fer i el que he de apendre. Aquesta distància no pot ser massa grossa, perquè crea una desmotivació, al igual que tampoc pot ser massa curta. La meva feina com a futura mestra serà de vital importància, tindré que fitxar un nivell adequat.

El quint principi es la Disposició per a l´aprenentatge. Hem comentat que per a que un aprenentatge sigui adequat tenen que intervindré junt a les capacitats cognitives, factors vinculats a les capacitats del equilibri personal, salut emocional. Penso que es molt important saber de la persona dels nostres alumnes. Estic totalment d´acord amb aquest punt, jo com a experiència personal sé que si el mestre s´implica amb tu i et compren en un cas de conflicte t´ajuda molt. Quan els meus pares es van separar, jo tenia una edat crítica, i els meus esforços acadèmics es van veure minorats, però per sort vaig tindré una mestre que em va ajudar i vaig fer un canvi a millor. Quan un nen està trist, no te eixa motivació per aprendre i tindrem que fer una feina amb els nostres alumnes i les seves famílies.


  "Cozy" Reading Spot 
 http://www.flickr.com/photos/judybaxter/4236782/

 El sisè principi es la significativitat i funcionalitat dels nous continguts. En aquest punt volem explicar que si el nou coneixement après serveix per algo, i el veuen útil mostraran molt mes interès i donarà una significativitat per donar sentit a les coses.

El setè principi es refereix a activitat mental i conflicte cognitiu. Es necessari que l´alumne desenvolupe una activitat mental que possibiliti la reelaboració dels seus esquemes dels coneixements. Tenim que aprofitar dels conflictes cogitis per a que els nens reflexionen, analitzin i d´aquesta manera motivar l´aprenentatge.Com diu Montaigne (1549) “formar Cabezas bien hechas, no Cabezas bien llenas”

El octau principi tracta de la actitud favorable , sentir i motivació. Tenim que vori si els nostres alumnes tenen interès per aprendre. La motivació ideal que se tindria que donar seria la motivació intrínseca, es dir, la que naix del propi nen. Si veiem que el nen no ten motivació pròpia el mestre té que fer servir la motivació extrínseca. Se atribueix sentir a lo que s´apren quan hi ha motivació intrínseca.

El novè principi es la autoestima, autoconcepte i expectatives. Per un bon aprenentatge no sols es donen aspectes cognitius, sinó també, la forma de percebir l´escola, el mestre, els companys...etc. Les expectatives de èxit son determinants per desenvolupar una actitud favorable. En això vull dir, que crec que jo puc fer? Quan la resposta es positiva es dona un aprenentatge òptim.

Y per últim, nomenar l´ultim principi , reflexió sobre el propi aprenentatge. Metacognició. La capacitat de reflexionar el propi aprenentatge no sols concep que aquest sigui mes profund i significatiu, sinó que facilita els nous aprenentatges. Saber avaluar el seu procés d´aprenentatge.

Tinc que dir, que abans de començar a estudiar la assignatura de Bases Didàctiques, no sabia realment el que era un aprenentatge per competències, segurament per que quan jo vaig estudiar la llei vigent era la LOGSE i això de les competències no hi era, i es ara quan he après el que significa. Pensava únicament que els col•legis eren o tradicionals (em refereixo al llibre de text) o per projectes. Estic realment sorpresa de veure com els mestres tenen una feinada com a professionals, no únicament vocacionals, que es una feina realment laboriosa i que es una sort que el sistema hagi evolucionat d´aquesta manera. Com vaig esmentar a la meva tercera entrada en el bloc, l´alumne es el mes important en un procés d´aprenentatge, jo no sabia que els mestres tingueren aquesta percepció i m´alegra que l´educació vagi per aquest camí.Pensava que no es pensava o focalitzava l´aprenentatge cap a l´alumne, estic realment sorpresa i de veure el esforç que hi ha darrera de una classe, la professionalitat que tenen els mestres de avui en dia i de lo poc que està valorada aquesta professió; Hi ha una feïna increïble darrera de cada alumne, de cada situació i em pareix que no està lo sificient valorat.
Però realment tots els mestres de avui en dia segueixen aquest camí? Jo crec que es un procés llarg i difícil, i que amb il•lusió i professionalitat ho podrem conseguir, com diu Miguel Aguirregabiria: “Hemos de ser (y preparar a seres humanos competentes para ser) catalizadores del cambio, conductores y aceleradores de los procesos históricos.”

No hay comentarios:

Publicar un comentario