sábado, 8 de diciembre de 2012

Desena setmana de classe



Hola a tots, aquesta setmana vaig a parlar de Educació Infantil, un tema que realment m´apassiona i la raó per la que estic a la universitat.




En primer lloc comunicar-vos que Educació  Infantil és una etapa educativa amb identitat pròpia  que es divideix en dos cicles.
La finalitat de l´educació infantil és contribuir al desenvolupament físic, emocional, afectiu, social e intel•lectual dels al•lots.
May is Child Care Month – celebrate a child-care provider!

http://www.flickr.com/photos/bcgovphotos/5680007419/

L´ objectiu d´aquesta etapa es desenvolupar les següents capacitats o àrees curricular següents:

•    Descobriment de si mateix i l´autonomia personal: el cos i la pròpia imatge, diferenciació amb les altres persones, joc i moviment, l´activitat i la vida quotidiana , la cura personal i la salut.
•    Coneixement de l´entorn natural i social:  aproximació a la natura, cultura i vida en societat. Context físic i mental i es fomenta l´ampliació progressiva de l´experiència del nen i la construcció d´un coneixement sobre el medi físic i social.
•    Intercomunicació i llenguatge verbal (oral i escrit), matemàtic (anàlisi de la propietat dels objectes, inici a la qualificació, resolució situacions – problema) , músic( discriminació de sons...),, plàstica (dibuixos, habilitat manual, creativitat) i corporal. Els llenguatges constitueixen  instruments que possibiliten les interaccions , la comunicació, la representació i l´expressió de pensaments, sentiments i vivències.
Té tres funcions : comunicativa ( cançons), representativa (realització de símbols) i ludicocreativa “jocs”( simbòlic, llenguatge i construcció). Primerament vull esmentar les característiques principals que té l´educació infantil:
•    Caràcter no obligatori de la etapa educativa, però que les experiències enriquidores en un marc escolar son més elevades que en casa. Té una plena escolarització a partir dels tres anys.
•    Necessitat de una col•laboració estreta de les famílies, important en totes les edats educatives per aconseguir un desenvolupament harmònic de l´alumne. Els pares tenen que ser part integrant de la guarderia, posar-se d´acord en els hàbits d´alimentació, rutines... per lo que és important la estabilitat.
•    Equilibri entre etapa amb identitat pròpia  i la relació amb altres etapes educatives. Els canvis son més significatius en Educació Infantil. És l´etapa prèvia a les etapes obligatòries posteriors. La manera de viure, el tipus d´aprenentatge realitzat y el tipus de relacions establertes en l´escola poden ser determinants en un èxit posterior de tota l´escolarització.
•    Funció educativa i social al mateix temps. L´incorporació de la dona al mon laboral fa que l´escola es converteixi  en una labor social i educativa, ja que no sols guarda del nen sinó també que l´ eduquen , el motiven i el fan desenvolupar-se .

Deconstruction [day 132 of 366]

 http://www.flickr.com/photos/wondermonkey2k/7296668372/


Les finalitats a l´educació infantil son els següents:

•    Potenciar i afavorir el desenvolupament màxim de les capacitats,
respectant la diversitat i les possibilitats dels diferents alumnes. L´escola infantil en un context de desenvolupament ja que en ella es donen les condicions òptimes per a que l´alumne es desenvolupen com a persones.
•    Compensació de les desigualtats socials i culturals. L´escola pot contribuir de forma eficaç a la compensació d´aquestes diferències, conseqüència moltes vegades amb el tipus social, econòmic o cultural.
•    Preparació per a un bon seguiment de l´escolaritat obligatòria. Educació infantils una etapa amb identitat pròpia i ixen mijor preparats i amb experiències enriquidores per als mes petits.

L´educació infantil es divideix en dos cicles:

PRIMER CICLE: de zero a tres anys:
Es donen grans canvis (rutines d´alimentació, descans, relacions d´afecte, vincles i la comunicació. Es dona una gran importància a respectar i flexibilitzar els horaris.
Es treballa el vincle afectiu, no sols del context familiar sinó que els nens es van atrevint a investigar altres contexts menys coneguts per ells a mesura que es van sentit segurs.
Té un  paper estucturador de la resolució de les necessitats d´alimentació i neteja, de la dependència total a l´autonomia personal i progressiva.
Necessitat de moviment i de joc, explorar l´espai, moure el cos i conèixer els objectes que hi ha al ser voltant.
Es una etapa que té una estreta relació entre la família i l´escola. Dues parts tenen que seguir la mateixa direcció amb normes clares.

SEGON CICLE: de 3 a 6 anys (voluntaria i gratuïta):
Es considera la classe de 3 anys com a moment de transició entre els dos cicles. Hi ha un domini progressiu del llenguatge verbal  que permet conèixer el món que els envolta, proposant preguntes, aprendre a escoltar, explicar coses del passat o que sabem...
En aquest cicle hi ha una consecució de una gran autonomia  en els hàbits personals (menjar, motricitat fina al vestir-se...etc) comprenent als al•lots y animant-los.
La comunicació en els pares també es molt important en aquesta etapa però no tan repetitiva com a l´etapa anterior. Es important que els pares coneguin els canals de comunicació amb l´escola i d´aquesta manera conèixer el treball dels seus fills a l´escola.

"This. Is. Not. A. Snack. Dad." [day 134 of 366]

 http://www.flickr.com/photos/wondermonkey2k/7296640990/
 
 Vull remarcar el Decret 71/2008 del 27 de Juny, BOIB 92 de 2 Juliol per el qual se estableix el currículum de Educació Infantil a les Illes Balears, que a part de remarcar els dos cicles anteriors de Educació Infantil (0-3 anys i 3-6 anys voluntari i gratuïta) té algunes peculiaritats i que vull compartir amb tots vosaltres:
•    Llengua catalana pròpia de les Illes Balears com a llengua vehicular en tots els nivells educatius.
•    Treballar de forma global, comprensió i expressió oral, lectura i escriptura, habilitats lògiques i matemàtiques.
•    Introducció de la primera llengua estrangera al segon cicle.
•    Sols un tutor encarregat de coordinar les seves activitats en grup i que estarà en contacte amb les famílies.
•    El cicle consisteix unitat curricular temporal de organització i avaluació.
•    Avaluació global, continua i formativa amb l´observació directa i sistemàtica com a principal procediment. Avaluarem al principi, durant i final del procés d´aprenentatge com pràctica docent. Ha de ser coherent amb els objectius  i no pot limitar-se a unes notes finals. Aquest punt el vam treballar la setmana passada durant tota una entrada al bloc ja que és un punt molt important.
•    Atenció a la diversitat perquè hi ha grans diferencies entre els al•lots de la mateixa edat en aquestos nivells d´escolaritat ja sigui per el seu context familiar (altres cultures, violència...), perquè tingui una discapacitat, perquè es barregen nens que no hi han anat a l´escola i altres que si han assistit al parvulari.
Tenim que considerar la diversitat com un valor a potenciar que implica un  aprenentatge de vida en una societat plural i democràtica, oberta i flexible. En situacions en les quals intervinguin més d´un professional, és important mantenir una figura de referent.
•    Relació estreta amb els pares com he esmentat anteriorment amb entrevistes personals, informes, reunions de classe, tutories, festes, col•laboració en tasques  educatives... ja que com vaig esmentar la setmana passada l´educació és únicament responsabilitat de la mestra sinó també del pares.
•    Establir mecanismes de coordinació entre cicles de Educació infantil i primària al si del centre o entre centres diferents

L´escola de l´educació infantil deu ser oberta i receptiva en el que succeeix a l´entorn que la rodeja. L´escola fomentarà activitats variades amb espais diversificats amb racons o tallers en el que s´agrupen nens de diferents edats i es poden intercanviar experiències. Treball en equip i cooperatiu.
Cal destacar que tots els espais i temps a l´educació infantil són educatius. Quan parlem d´espai volem dir que té que ser obert, accessible, i amb una distribució flexible (mobilitat de mobiliari per anar treballant racons...). L´aula té que tenir una bona estètica i ordre.

Els temps tenen que ser flexibles però sempre respectant moments concrets com les rutines ( alimentació, descans, higiene, bon dia, desenvolupament motriu...).


 Vull ressaltar la comunicació com a un procés fonamental en aquesta etapa ja sigui per llenguatge matemàtic, corporal, músic, gràfic... i que es poden treballar a través del joc (cançons, veo veo, puzzles...).

Els mestres d´aquesta etapa  tenen una gran responsabilitat ja que té un paper complex ja sigui per fomentar el treball en equip, propiciar un ambient que afavoreixi la recerca, la creativitat i la sorpresa i que hagi una gestió de la vida de l´aula. El mestre té la responsabilitat de fer la programació de l´aula ( últim nivell curricular) tenint en compte els coneixements previs del alumnes, adequació al moment de desenvolupament de l´infant (piaget), provocar conflicte cognitiu que serveixi d´estimul sempre amb la motivació dels alumnes i per últim conceptualització, significativitat i funcionalitat dels nous aprenentatges.

A continuació mostri aquest video de la entrevista a Beatriz Rodriguez (mestra d´educació infantil) que em pareix molt interesant  i que parla de la proposta global en Eduació Infantil:


Finalment vull compartir el que m´ha suposat aquesta setmana analitzar educació infantil. En primer lloc he après que tots els moments són educatius. Abans jo pensava que sols les activitats que la mestra prepara eren les educatives, però aquesta visió ha canviat positivament en mi, ja que es igual de educatiu el moment de l´esmorçar (rutina i hàbits d´alimentació, llevar-se les manetes, estar asseguts...etc) com el moment de la lectoescriptura. Una cosa que vull ressaltar és l´importáncia d´aquesta etapa ja que és l´etapa on els nens estan formant les ciments de la seva educació i del seu aprenentatge. Com a futura mestra tindré que tenir molta cura en el que faci ja que els nens en aquesta etapa aprenen per imitació del que veuen i viuen al seu entorn i que podré adonar-me conte de moltes coses i esbrinar els seus conflictes també mitjançant el joc simbòlic . En aquest punt estic pensant en el currículum ocult que ja vaig esmentar dues setmanes anteriors.  També he après que per fer un aprenentatge per andamis participant primerament amb els alumnes i poc a poc anar deixant autonomia a ells mateixos tinc que veure el grau de motivació dels alumnes, veure el grau de maduració dels meus nens i partir de on saben ells. Es fonamental aprofitar-se de l´entorn, que entren els pares a l´aula, que s´empipen de tot el procediment d´aprenentatge, vull fer-los participes de l´educació amb les seves vivències  per a d´aquesta manera establir relacions reals entre tot el que experimenten.També crec que és important fomentar la creativitat del nens, ja que a través de la creativitat ells poden trobar una forma extraordinària per a l´aprenentatge, penso que encara hi han moltes escoles que tallen les ales a la creativitat i no ho podem permetre. Al respecte  m´ha cridat molt l´atenció al bloc del adarve una flor roja con el tallo verde, m'ha impactat perquè realment aquestes coses passen i és una cosa que com a futura mestra ho tindré en compte.


sábado, 1 de diciembre de 2012

Novena setmana de classe.


Hola a tots, he tornat aquesta setmana per abordar el tema de l´avaluació, tema que la
setmana passada vaig dir que tractaríem més detingudament per la seva importància i que ara és el moment.
En primer lloc, comparteix amb tots vosaltres la eina d´aquesta setmana amb les meves idees claus de l´avaluació.




Com vam tractar la setmana passada, per educar per competències no sols té que haver un canvi a l´escola sinó també la professió docent mitjançant l´avaluació. Tradicionalment l´avaluació estava orientada única i exclusivament cap a la qualificació: llibre de text, exercicis i examen. Els seus criteris d´avaluació eren fosques, els alumnes no sabien on havien fallat. Els alumnes saben o no saben, avaluació com a resposta per escrit sobre el coneixement del que se disposa sobre un tema. El seu caràcter finalista fa que tingui com objectiu la superació de proves. Tot l´esforç es redueix a una nota que encasella a l´alumnat.  El referent sempre era el llibre de text, en canvi avaluar per competències és avaluar processos en la resolució de situacions- problema; és una tasca complexa ja que implica partir de situacions reals i disposar dels mitjos d´avaluació específics per a cadascun dels components de la competència.

Exam

http://www.flickr.com/photos/albertogp123/5843577306/

L´avaluació per competències és una alternativa necessària per a l´educació però aquest canvi és un procés llarg i complicat, ja que els mitjos de comunicació, la població i per al gran nombre de professionals de l´ensenyança, l´avaluació se associa a una prova  que pretén reconèixer  simplement si l´alumne sap o no sap.

L´avaluació en l´escola ha de dirigir-se a tot el procés de l´aprenentatge i per lo tant no sols als resultats que ha obtingut l´alumne. La característica fonamental de les activitats d´avaluació per competències consisteix en que totes elles formen part de un conjunt definit d´accions per a intervenir o la resolució de les qüestions que planteja.  
El objectiu de l´avaluació consisteix en esbrinar el grau d´aprenentatge adquirit en cadascun dels diferents continguts d´aprenentatge que configuren la competència, que no sols sigui capaç de realitzar accions puntuals o donar resposta  a qüestions concretes sinó que sigui competent per actuar davant les realitats que integren el coneixement, habilitat o actitud i que possibiliti que puguin ser utilitzats en altres contexts.
Tenim que tenir una avaluació personalitzada, participativa, orientadora, distinta de la qualificació i transparent amb una eina com és la rubrica, que avalua tot el procés i on els alumnes poden saber en que fallen i en que podem millorar. És transparent perquè és públic i tots saben els criteris que s´apliquen. En definitiva, s´ha d´entendre com un instrument d´investigació.

Humphreys, Pyeongtaek students experience 'fun' at summer school

 http://www.flickr.com/photos/usaghumphreys/6075016652/

 A continuació vaig a esmentar les tipologies d´avaluació:
Segons Zabala:
Recordem a Zabala i que per ser competent és tenen que complir les 4 potes. En quan l´avaluació en Zabala també té en compte aquestes 4 potes.
Per avaluar fets la millor opció és una prova escrita senzilla.
Per avaluar els continguts, les activitats més apropiades per a poder conèixer el grau d´aprenentatge de uns continguts conceptuals consisteix en la resolució de conflictes i problemes a partir de l´ús de conceptes.
Respecte als procediments, es deuran buscar formules relacionades amb el seu ús consistent en activitats obertes que permetin comprovar la funcionalitat que tenen per als alumnes per lo que la prova escrita és molt limitada.
Respecte l´actitud, la prova escrita és totalment inútil, existeixen estratègies sistemàtiques de les opinions  i les actuacions en debats de les assemblees , en les excursions...
Per a tenir un bon coneixement del procés que segueix l´alumnat és imprescindible que els mètodes d´aprenentatge ofereixin informació constantment de com estan sent competents.

Les tipologies d´avaluació ( Escamilla, 2009):
1.    Atenent a la seva finalitat: (aquesta tipologia és la que destaca Isabel Sole).

a.    Avaluació de diagnostic o inicial: per a coneixer el punt de partida. Obtenir informació previa dels coneixements, per a planificar i presentar millor l´activitat, per a donar sentit al que es fa a classe i per a participar mes activament en les activitats de l´aula.

b.    Formativa o reguladora: de forma continuada, és la que mes sentit té ja que permet modificar l´intervenció a partir de l´informació obtinguda a través de les activitats realitzades a l´aula.

c.    Sumativa o integradora: per a conèixer el resultat final, amb la finalitat de obtenir informació sobre tot de el que sap l´alumne.
2.    Atenent el seu moment:
a.    Inicial (concedeix amb l´inici del procés)
b.    Final (al final del procés del coneixement)
c.    Processal ( avaluar al llarg d´un període prèviament fixat)

3.    Atenent el seu àmbit d´extensió:
a.    Avaluació parcial: Estudi de determinats elements ( un tros del procés)
b.    Avaluació global: Aspectes clau en conjunt

4.    Atenent al seu grau de relació amb l´avaluador:
a.    Externa: si els avaluadors no han participat en el procés d´aprenentatge. Un exemple significatiu és la selectivitat.

b.    Interna: els avaluadors si son els que han participat en el procés d´aprenentatge. Hi ha tres tipus:
i.    Autoavaluació: l´alumne s´avalua al sí mateix.
ii.    Heteroavaluació: l´avaluador i l´avaluat no consideixen.
iii.    Coavaluació: Els avaluadors son els companys.

5.    Atenent el criteri de comparació:
a.    Criterial: amb un criteri preestablert.
b.    Normativa; punt de referència de comparació és el nivell general del grup.

A Educació infantil l´avaluació ha de servir per actuar, per a prendre decisions educatives. Quan avaluem no sols ho fem únicament en relació del alumne sinó que també avaluem el nostre programa, el nostre projecte i la nostra intervenció educativa.


student_ipad_school - 100
 http://www.flickr.com/photos/56155476@N08/6660045797/

A partir de l´avaluació inicial i formativa es poden conèixer les diferents dificultats i necessitats de l´alumne i anar planificant les activitats mes diversificades  i que necessitats individuals genera (avaluació i atenció a la diversitat). Serà molt important la col•laboració de les famílies ja que estes ens aportaran uns elements per a comprendre a l´infant.  No tenim que oblidar que no sols el mestre és el responsable de l´aprenentatge de l´alumne, sinó que és un procés de col•laboració real amb els pares.

Family Mormon Teach
 http://www.flickr.com/photos/moregoodfoundation/5135760354/

Els mestres per a poder ser bons avaluadors tenen que aprendre a observar, participant activament i estimulant la seva curiositat intervenint en la Zona de desenvolupament pròxima (ZDP) i d´aquesta manera esbrinar com es pot ajudar més. Una bona eina per observar és el diari de classe (anotar situacions, experiències i aspectes rellevants).

La comunicació de l´avaluació serà diferent depenent qui és el destinatari, per aquesta raó els mestres tenen que tenir molt de cura en com comuniquen l´avaluació als alumnes, ja que condiciona l´imatge que l´alumne se va formant en relació amb les seves capacitats y les seves possibilitats.

A continuació us mostro els vídeos de na Neus Sanmartí, ja que em semblen molt interessants i que ens poden fer reflexionar també sobre tot el que us he exposat avui la meva entrada:



Finalment vull compartir el que ha significat en mi abordar el tema de l´avaluació. Primerament dir que estic molt contenta de poder  haver aprofundit en aquest tema per tot el que ha canviat en mi, abans pensava que servia per saber com van els alumnes en l´aprenentatge però no m´havia adonat de lo important que és l´avaluació. No m´havia plantejat mai el tema de la rubrica com  a eina i penso que és imprescindible per a que els alumnes puguin saber en que punt es trobin, on tenen que millorar i poder demanar ajuda als punts on no han arribat a assolir el coneixement.  He après que l´avaluació és la clau de l´aprenentatge, que depenent de com avaluo dependrà quin tipus de mestra seré. Si pensem que el mestre té la clau segurament no es quedessin tants alumnes pel camí, que quan comparteixi l´avaluació amb els meus alumnes tindré com a finalitat la motivació per a millorar el seu autoconcepte, sense oblidar-me d´ajudar-lo a conèixer les seves possibilitats i necessitats, sense oblidar-me del curriculum ocult que tindré que tenir molt de cura, al igual que no emetre judicis de valors o etiquetar ja que açò pot fer molt de mal tant a l´alumne com al procés d´avaluació.
He après que l´observació i el seguiment que realitza la mestra és imprescindible per a assegurar una acció educativa adequada i eficaç.
M´he adonat que la prova escrita ens aporta una informació molt limitada per a la majoria de competències.
Estic segura que haver abordat aquest tema servirà per a millorar la meva pràctica al futur ja que com a futura mestra de alumnes de 0 a 6 anys en sento molt responsable ja que la meva actuació condicionarà en part el seu futur a l´escola.



viernes, 16 de noviembre de 2012

Vuitena setmana de classe

Us mostri la meva foto com a eina d´aquesta setmana, i el conflicte que pot ser per als més petits si és bona la pluja o no.

LLUVIA
Perquè plou? És bona la Pluja?


 http://www.flickr.com/photos/88452577@N08/8189591819/

 Aquesta setmana hem continuat parlant de competències, així que recordant el que vaig esmentar les setmanes anteriors sobre competències, vull numerar les competències bàsiques que són vuit:

1.    Comunicació lingüística i audiovisual
2.    Artística i cultural
3.    Tractament de l´informació i competència digital
4.    Matemàtica
5.    Aprendre a aprendre
6.    Autonomia i iniciativa personal
7.    Coneixement e interacció amb l´entorn físic
8.    Social i ciutadana
Per a treballar per competències no podem utilitzar o no existeix una metodologia pròpia però si unes condicions generals entre les que cap destacar les que totes tenen que tenir un enfocament  globalitzador (interdisciplinari “barreja de coneixements entre dos i tres disciplines” metadisciplinar “coneixements transversals”). És per aquest motiu que diem que el currículum quan treballem per competències es tracta d´un currículum global (diferents àrees), hem de dir que a Educació infantil aquesta barrera ja està superada, vull dir que la mestra de llengües no sols avalua quan esta donant la unitat didàctica pròpia sinó que també observarà en altres àrees.
Com que no hi ha ningú mètode per a treballar per competències analitzaré les diferents variables o factors, canvis curricular, canvis en les eines, de espai, de temps, de mestres, de organització... ja que per a ensenyar per competències es  necessari que hi hagin canvis.
En aprenentatge per competències les seqüències d´activitats (seqüències didàctiques) tenen que tenir les següents fases:
•    Establir els objectius
•    Identificar els problemes
•    Construcció o selecció de possibles esquemes de actuació.
•    Identificació del procediment a seguir
•    Revisió del coneixement disponible sobre cada un dels moments de la competència para planificar l´aprenentatge.
•    Aplicació en situacions reals i distintes.
Com he dit anteriorment, tenim que tenir en conte uns canvis; en primer lloc, esmentar el canvi del professorat.


                        El mestre és el encarregat de crear un bon clima de convivència en l´aula.
Per treballar per competències els mestres tenen que ser mestres sistemàtics amb les següents funcions:
•    Permetre la adaptació a les necessitats del alumnat.
•    Contar amb les aportacions i coneixements del alumnat.
•    Ajudar-los a donar sentit al que estan fent.
•    Establir reptes i desafiïs al seu alcanç (ZAP)
•    Oferir les ajudes adequades.
•    Promoure la activitat mental autoestructurant (metacognició).
•    Promoure l´autoestima i l´autoconcepte.
•    Promoure els canals de comunicació
•    Potenciar l´autonomia
•    Valorar les seves capacitats i esforç

Quan ja ha canviat el rol del mestre necessitarem una organització del centre.
A continuació vull compartir amb tots vosaltres que també al treballar per competències hi haurà una organització social de l´aula.




 Com no tots els alumnes aprenen de la mateixa manera ni al mateix ritme serà imprescindible una organització del aula, ja sigui en grans grups i col·lectives ( per una dinàmica general, al principi de l´activitat,..) normament són activitats basades en la comunicació i l´intercanvi oral com la assamblea de entrada on el pes el porta la mestra i la participació de l´alumnat és progressiva, grups heterogenis ( agrupació de alumnes amb diferents nivells i habilitats, el que més sap amb el que menys per construir, fomentar el diàleg) grups homogenis ( amb el mateix nivell cognitiu i les mateixes activitats), treball individual per reflexió del teu aprenentatge, la memorització, exercitació i aplicació dels conceptes treballats que poden treballar-se en racons de treball individualitzat (en Educació Infantil per treballar la plastilina, gomets...)
El problema és quan  la organització de l´aula es sempre individual, ja que per competències treballarem en grups, i potenciarem el treball en equip. Tal hi com diu Isabel Solé al llibre "Aprendre i ensenyar a l´educació infantil" podrem organitzar l´aula per racons ( racó de joc d´elaboració, intervenció i observació, racó de lectura, biblioteca i de llenguatge, racó de plàstica i d´habilitat manual...), alguns d´ells estaran presents tot el curs i altres tindran una vida més efímera depenent de la competència que estem treballant.

Aula. Rincones  
 http://www.flickr.com/photos/88452577@N08/8189591397/ silvia furio.
 (imatge de l´aula organitzada per racons amb mobiliari a l´abast dels alumnes)


 Són imprescindibles en aquest tipus de organització els ESPAIS i EL TEMPS., ja que tindrem que canviar la forma de treballar, aprofitant tots els racons interessants a l´aula, aprofitar els passadissos, la biblioteca, racons el l´aula, el pati (treballant el racó de la sorra i el joc amb pales), el barri...etc
Tenim que oferir un espai còmode i agradable per als nostres alumnes, buscant la manera més adient d´aprofitar l´espai al màxim. Serà important ficar-se en el lloc dels nostres alumnes, per exemple, a l´aula els mobles baixos amb prestatgeries que es poden moure de lloc i que poden servir per separar zones en un moment determinat i treballar millor una competència.
Treballar per competències implica que el temps per a desenvolupar una seqüència didàctica, ja no serà de una hora (tradicionalment era d´una hora), sinó que serà de varies hores o sessions per poder completar-la. Una distribució rígida del temps mai no té sentit, encara ho és més a l´educació infantil, on els ritmes de treball són molt variables. Tot el temps en educació infantil és educatiu. L´organització del temps ha de respondre a criteris de flexibilitat que permitin dedicar a cada tasca la durada necessària per assolir els seus objectius.




 Les competències impliquen una ORGANITZACIÓ DELS CONTINGUTS, ja que tota intervenció pedagògica té que partir de les qüestions i problemes de la realitat que rodeja a l´alumne, és imprescindible que els continguts disciplinaris es presenten i treballen de forma globalitzada, per a que l´aprenentatge sigui el més significatiu possible.


A continuació mostri el vídeo on parla dels canvis curriculars. En aquest aspecte tinc que dir que els materials tenen que convertir-se en una ajuda per al mestre, una font de recursos per a tractar les distintes competències des de les característiques diferenciades dels contextos educatius i des de diversos ritmes d´aprenentatge dels alumnes, segons els diferents tipus de continguts i les estratègies de aprenentatge específic per a cadascun d´ells.


 No vull acabar sense parlar de les EINES, no podem obviar les noves tecnologíes ja que la societat ho demana, i tenim que preparar als alumnes per a que puguin desenvolupar-se correctament en la societat. Ja no és com abans on sols uns pocs privilegiats tenien accés, ara tots els alumnes tenen accés a elles, a l´infomació i ningú es sent discriminat.
Primerament per a poder donar unes eines als nostres alumnes tindrem que saber com a mestres utilitzar-les i saber quines eines son les més adequades per l´aprenentatge.
Les noves tecnologies per si soles no son màgiques, no fan que milloren els resultats sinó que tindrem que saber aplicar-les.


En quant a la avaluació ja ens endinsarem una altra setmana, sols vull dir que a Educació infantil serà global i continua.

Per anar acabant, vull reflexionar i dir el que hi he après, m´he concienciat que treballar per competències és molt complex, i porta molta feina darrere i molta responsabilitat i professionalitat per part del mestre i que no sols val tenir vocació.
Hi he après que puc treballar com a futura mestra en l´aula amb els racons de lectura, de joc, de treball en equip...etc, abans pensava que sols podia utilitzar l´aula o l´entorn de fora de l´escola per no molestar als altres cicles, però després d´aquesta reflexió tindré clar que puc utilitzar el pati, biblioteca o inclòs els passadissos de l´escola sempre respectant als altres.
Abans pensava que sí que hi havia una metodologia concreta, i ara hi he après que no hi ha cap metodologia especifica, que tindré que treballar de forma globalitzada per a construir el coneixement ( que saben els alumnes, què els hi dona interès, plantejar objectius...) i que de l´estudi d´un tema és poden derivar diferents treballs: en tallers, elaboració d´un mural en comú, visites a l´exterior de l´escola.
També hi he après que tenir les activitats planificades no vol dir tenir un esquema rígid sinò que permet adequar-les als interessos i a les necessitats que van sorgint, al igual que el temps que també serà flexible.
També esmentar que tindré que conèixer els meus alumnes amb observació, escoltant el que diuen ells,  investigació... per saber quin ritme d´aprenentatge tenen i poder saber com agrupar-los, el que més sap en el que menys ..
M´he concienciat que és convenient que el material segui a l´abast dels alumnes, però que no cal que sempre estigui tot a la seva disposició.
El meu objectiu serà formar alumnes participatius, reflexius i també m´he concienciat que vull utilitzar la tecnologia dolça amb els meus alumnes, no oblidar-me que ells son els protagonistes, saber com estan en tot moment i que la meva actuació com a mestra serà la que definirá una manera o una altra d´entendre els racons de jocs o tallers.








viernes, 9 de noviembre de 2012

Setena Setmana de classe

Ir a descargar


Hola a tots, com acabeu de sentir al meu àudio ( que he creat fent la grabacio des del meu mòbil i després pujant el audio a IVOOX) , torni en tots vosaltres per a parlar de Currículum, currículum que impulsa la LOGSE i que es manté amb la LOE.

Primerament vull definir que és el currículum. La LOE defineix el currículum com un conjunt de objectius (les capacitats motrius, cognitives, lingüístiques, afectives i de equilibri personal, de relació interpersonal i d´actuació i inserció social, que té que tenir els alumnes al finalitzar l´etapa), competències bàsiques, continguts (tot allò que pot ser objecte d´aprenentatge) , mètodes pedagògics (com aprenen els nens) i criteris d´avaluació de cadascun dels ensenyaments que regula la Llei.(definició que no deixa de ser un conflicte actualment entre els docent com explico al final de la meva entrada d'avui al bloc)
En quant als criteris d´avaluació el currículum aporta l´informació de:
1.    Què avaluar : tot tipus de contingut i en relació amb totes les capacitats que cal desenvolupar, els objectius generals de cada etapa i del projecte del centre
2.    Quan avaluar: al principi, durant i al finalitzar el procés d´aprenentatge, amb una avaluació continua al llarg del curs.
3.    Com avaluar: amb la observació global.

També vull esmentar quines son les fonts del currículum. En primer lloc parlar de la font sociològica o sociocultural, ja que ha de recollir les finalitats i funcions de l´educació, de tal manera que potenciï la integració dels alumnes com a membres actius i responsables de la societat a la qual pertanyen. Context social del que vivim.
La següent font es la psicològica, que explica si s´ensenya en un moment adequat del desenvolupament cognitiu i quines són les condicions que afavoreixen l´aprenentatge.
La font disciplinaria, que fa referència als coneixements, les àrees, assignatures que han de ser apresos en les diferents etapes. Es la font que tradicionalment ha predominat.
Y per últim la font psicopedagógica  que fa referència a com s´ensenya cada contingut depenent del desenvolupament. Facilita l´informació que permet un aprenentatge millor.


En tot el que he dit tenim que reflexionar en que ensenya el currículum, com vaig esmentar la setmana passada on explicava que per ser competent parlàvem 4 o 3 potes segons en Zabala , ara bé, el currículum ensenya aquestes  potes:
1.    Conceptes, Fets i principis
2.    Procediments, estratègies, tècniques d´aprenentatge.
3.    Actituds, valors i normes.

Les característiques principals del currículum les ressaltem com a únic d´etapa, com a instrument de treball, descentralitzat, científic (per el seu caràcter constructivista amb un enfocament investigador), sistemic ( ja que el canvi en una variable modifica les altres) obert i flexible.
Quan estem parlant de un currículum obert i flexible, que  significa que sa d´anar tancat (objectius i continguts) en diferents nivells:
1.    Administració: Disseny Curricular Base.

a.    Administració Central
b.    Administració Central mes les Comunitats Autònomes.
En aquest nivell es tracta  d´un currículum de mínims, en això vull dir que es poden adaptar, flexibilitzar... però mai retallar o eliminar.

2.    Escola, ( projecte curricular de centre)
que consta dels objectius generals de cada etapa, de les àrees, juntament amb altres aspectes que defineixen la pràctica educativa del centre, les necessitats dels nostres alumnes, concreta sa realitat de la nostra escola, reorganitzant per cicles...

3.    Mestres, que concreten les programacions d´aula
que fa cada mestre per dur a terme la seva practica al llarg de tot el curs, quins recursos es van a utilitzar...

Hi ha gent que a aquesta estructura li afegeix  un quart nivell per adaptació per necessitats especials. També hi trobarem gent que parla de quatre nivells  diferenciant la Administració central de les Comunitats Autònomes.
Però, en realitat té importància el ordre d´aquestos nivells? No es important saber el ordre o quants nivells hi ha però el que sí es important es saber quina és la funció de cada nivell, que és un currículum de mínims i que té que anar tancant-se.

Però quin mestre necessitem per anar canviant i tancant etapes?
  Un mestre competent, que sigui capaç de treballar en equip, de organitzar els temps, que tingui habilitats per a resoldre el problemes que els hi vaguin plantejant.
La visió crítica de tot es que si a un mestre el carregues de feina, de papers, de burocràcia, tutoríes..etc no hi tindrà temps per a programar i es en aquest punt o nivell o falla la essència del currículum
Aquest mestre carregat de feina, el qual no té temps per a programar, farà ús del llibre de text i fitxes.
El problema radica quan aquest currículum obert i flexible que té que tancar el mestre sigui tancat i programat per el llibre de text, i que fa molt de mal a l´educació.
El valor del conocimiento
 Foto propietat de Silvia Furio al Flickr

Son les editorials les que han volgut fer de petits ministeris, ja que han plasmat tota la llei al llibre de text.
Jo penso que un mestre competent i per el qual el seu mètode d´aprenentatge es per competències  no té temps per a treballar per competències en aquest currículum que s´ha basat en el llibre de text.  El que vull dir en aquesta critica es que tenim actualment currículums excessivament carregats i no dona temps treballar-los per competències. Com esmenta Pedro Villarrubia al seu bloc Discentia, “Maldito curriculum” on es critica tot açò que jo estic dient.
Una altra crítica es que a l´educació infantil, com que es una etapa no obligatòria, tampoc per tant es obligatori el currículum, però de veritat pensem que no es necessari? La principal funció del currículum serà la d´orientar en el procés d´aprenentatge, ens servirà com a referent.
Com a futura mestra tinc que pensar que els meus al•lots quan passin a Educació Primària (i tenint en conte que en aquesta etapa ja es obligatori) tenen que estar totalment preparats, no sols en hàbits de rutina, sinó també d´aprendre, de participar, de aprendre les normes de la societat.
 Vull compartir amb tots vosaltres el que en Felipe Zayas esmenta al seu bloc al respecte del tema que avui ens interessa i que m´ha agradat molt: “El profesor debe escoger con desgarro entre el qué o el cómo. Si decide interesar y atraer a sus alumnos para que desarrollen sus competencias comunicativas, que aprendan a leer con algún sentido y a expresarse con alguna facilidad… ello supondrá un número ingente de clases y de prácticas que no desarrollarán adecuadamente el currículum oficial.”
Vull acabar la meva entrada dient que la idea del currículum era un poc abstracta per a mi abans de treballar el tema, abans pensava que en el currículum no es tenien en compte les competències i que havia d'estar més enfocat als continguts oferts en el llibre de text, però ara ja sabent el que sé, ha canviat positivament en mi la manera de programar, la manera de veure els objectius, ja que com a futura mestra, per molt carregada de feina, per moltes tutories, claustres, per molt enfada amb la societat que estigui o de que cada canvi de govern comporti un canvi en la llei educativa, sempre tindré present que està en les nostres mans formar futures persones competents, i  que el llibre de text, (editorials) no son la forma més apropiada ni professional per a tancar el currículum, encara que no tingui les hores lectives suficients, ja que he après que això comportés la selecció minuciosa dels objectius i continguts que vulgui donar als meus alumnes. Serà la meva responsabilitat el que entrin a la següent etapa els mes preparats possibles, ja que com vaig exposar al meu bloc de portafoli “ Va de mestres”, els seus  èxits seran els meus.



martes, 30 de octubre de 2012

Sisena setmana de classe


Make a video of your own at Animoto.


 Hola a tots, aquesta setmana torni amb tots vosaltres per a parlar de Competències, de aprenentatges per competències. Recordem que la setmana passada ja vaig començar a parlar de aquest tèrmin. Vull esmentar que abans de començar a la universitat i concretament abans de les classes de la assignatura de bases didàctiques no tenia ni la mes remota idea de el que era aprenentatge per competències. En això vull dir que tot el que estic veient i totalment nou per a mi.
El tèrmin competència naix en el àmbit de la empresa, des de posicions funcionals, ja que hi havia persones que disposaven de molts títols universitaris, cursos ... no resolien be els problemes que anaven apareixent en el dia a dia. Aquesta situació va ser analitzada i van veure que hi havia persones que resolien els problemes i que  deien que tenien competències. Vull dir que a la meva vida laboral anterior, i com a responsable que era de un departament de administració, me he trobat en la mateixa situació, tenia persones al meu càrrec que sense cap titulació universitària era totalment competent i tenien una capacitat de resolució de problemes molt amplia, i en canvi hi tenia persones que no sabien aplicar els seus coneixements.

Aquesta setmana passada vam veure la conferència de en Zabala que va fer a Eivissa, vull dir que he gaudit  molt de sentir-lo, perquè que en Zabala ens expliqui com es un aprenentatge per competències es molt enriquidor.
A continuació comparteix els vídeos de la conferència per a que tots vosaltres pugeu gaudir.



En primer lloc vaig a definir que es una competència, dons ve, i centrant-me en la definició de Zabala , la competència , en el àmbit de la educació escolar, ha de identificar allò que necessita qualsevol persona per a donar resposta als problemes als que s´enfrentarà  al llarg de la seva vida. En això vull dir, que la competència consistirà en la intervenció eficaç en els diferents àmbits de la vida, mitjançant accions en les que es mobilitzen, al mateix temps y de manera interrelacionada , components actitudinals, procediments y conceptuals.

Però la pregunta clau es: perquè ensenyar per competències? Dons bé, com heu vist a les meves entrades anteriors al bloc, teníem una escola tradicional caracteritzada  per una memorització de conceptes, la importància del saber enciclopèdic, el pes de la disciplina , la importància del llibre de text, amb un sistema prepadeutic, on el protagonista era el mestre i preparatiu per a futurs universitaris. Aquest model que dissociava la teoria de la pràctica no responia a les necessitats reals de les persones. Ara ens preguntem, això es real? Jo penso que no, penso personalment que para que la societat funcioni no sols necessitem universitaris, necessitem persones preparades per a tots els àmbits, necessitem electricistes, fontaners, tota mena de oficis perquè la vida es una cadena on tots son importants per al cicle de la vida. De ací la raó per ensenyar per competències,  tenim en la nostra ma com a futurs mestres, fer que la vida entri en l´escola, formar persones per a la vida en tots els àmbits de la vida, recordem a Delors: conèixer, fer, ser i conviure. La nostra funció en l´escola també serà orientar a cada alumne per a lo que vol ser en la vida. Abans això era totalment impensable, quan jo estudiava si estudiaves formació professional estaves molt mal vist per la societat. Vull deixar clar, que això no vol dir que no tinguem que memoritzar els conceptes, si no que tenim que saber per a que serveixen i saber aplicar-los.

Tornant al les competències vull dir que les competències escolars tenen que abarcar el àmbit social, interpersonal, personal i professional; Educar per a la vida. Com indica Zabala (2007): “ si entendemos que la formación de todos los ciudadamos debe estar encaminada a que sean competentes para dar respuesta a los problemas que les planteará una vida comprometida en la mejora de la sociedad y de ellos mismos, las competencias que deberán estos aprender podrán desarrollar en las siguientes dimensiones: la social, la interpersonal, la personal y la profesional.”
Les competències obliguen a utilitzar recursos dels que disposem amb una bona actitud i que es necessari dominar uns procediments, disposar de unes habilitats i destreses per a resoldre els problemes. Para que estes habilitats es puguin ficar en marxa tindrem que tenir coneixements previs.

Aprendre per competències no implica que obviem el tèrmin coneixements, sinó tot lo contrari, com veurem ara , es un dels punts claus per ser competent.
Back to School


Per tant ser competent es com una taula amb 4 potes, (estes potes es tenen que utilitzar de forma interrelacionada):

1)    Dominar conceptes, amb una construcció personal del concepte. (història, geografia, sociologia...etc)
2)    Fets i principis
3)    Procediments, necessitem un model. Els procediments s´aprenen amb la pràctica, buscada, anàlisis, organització e interpretació de la informació, comunicació de ideés, treball en equip...
4)    Actitud. Es important per aprendre tindré una actitud positiva per a reflexionar, una empatia, responsabilitat, flexibilitat, adaptabilitat...etc

Si vull ser una persona competent, ante un problema, primer analitzaré una situació complexa, revisaré els esquemes d´actuació dels que disposi i vori quins son els mes adequats per a resoldre la situació, seleccionaré un programa d´actuació i l´aplicaré de manera flexible i estratègica.
Tindrem que aprendre a ser competents i un dels reptes mes important serà aprendre fent, repetint moltes vegades, ja que els fets s´aprenen practicant-los. Tot això sempre amb una actitud positiva.

Show and Tell - explaining the rain game

http://www.flickr.com/photos/wwworks/2850669383/

En Zabala ens diu que una persona no es competent, si no que cada situació demostra un mes o menys grau de competència per a resoldre la situació de forma eficaç.

Amb tot açò vull compartir amb tots vosaltres el que hi he après. He après que la major forma de ensenyar als meus alumnes de infantil serà organitzant la classe, jugant, investigant, treballant en equip, repetint, explicant conceptes però sempre sabent per a que serveixen, que siguin capaços de aplicar-los,  fent que els meus alumnes tinguin una actitud positiva davant els reptes que jo hi els fiqui, si no tenen una motivació intrínseca tindré que motivar-los extrínsecament i d´aquesta manera veure com els meus alumnes estaran construint els seus propis coneixements.

first day of school

 http://www.flickr.com/photos/wwworks/2802054386/

 Penso que per a que tota aquesta situació es doni necessitaré sentir parlar als meus futurs alumnes i d´aquesta manera sentir que estan construint.
Com diu Zabala a la conferència que va donar en Eivissa, tindrem com a futurs mestres crear la nostra Utopia i a partir d´aquesta anar avançant el nostre camí, amb les nostres tècniques i estratègies que anirem ficant en comú ( amb altres mestres, amb el centre educatiu...)

Com esmenta Miguel Aguirregabiria “Hemos de ser (y preparar a seres humanos competentes para ser) catalizadores del cambio, conductores y aceleradores de los procesos históricos.”

Personalment penso que es necessari un aprenentatge per competències, ja que els conceptes apresos personalment quan jo anava a l´escola se m´han oblidat al 50%, estic segura que era perquè no sabia per a que servien la meitat de les coses i sobre tot però jo no vaig construir els meus coneixements.

Després de sentir les paraules que diu en Zabala  i de expressar- me en aquesta entrada al bloc, en sento amb tanta il•lusió i energia que en ficaria ara mateix davant una classe de infantil!!!



 

domingo, 28 de octubre de 2012

Cinquena setmana de classe


Hola de nou,  ja estic un altra setmana analitzant el que em parlat a les classes de Bases Didàctiques. En primer lloc esmentar un petit apunt sobre lleis, ja que la Llei Orgànica del sistema educatiu i LOGSE (1990) es la que va començar el constructivisme. A aquesta llei tenim que agrair la escolarització de la població. Va ser amb la arribada de la LOE (2006) quan s´introdueix la visió de les competències bàsiques, i es de competències del que vaig a parlar el dia d´avui, no de un aprenentatge mecànic, per lo que implica una funcionalitat dels continguts apresos.




Segons Zabala (2007): “un aprendizaje será más significativo cuando no solo implique una memorización comprensiva, el recuerdo de aquello que se ha conprendido, sino cuando sea posible su aplicación en contextos distintos”. Això vol dir que quan mes funcionalitat trobem en el que estem aprenent aquest aprenentatge serà per a tota la vida, això vol dir que l´entenem i podem aplicar a la vida real en diverses situacions i múltiples contextos.
Estic totalment d´acord amb aquestes paraules, jo en la meva infància, únicament reproduïa el que el llibre de text dia, sense preguntar per a que servia, encara que tots pensàvem que servia únicament per a passar l´exàmen. Penso que es tan important donar un sentit a les coses, ja que en el meu cas, ha perdut molt de lo que jo he après ja que sols vaig memoritzar.
Per a que un aprenentatge de les competències sigui efectiu tenen que donar-se unes condicions el mes funcionals possibles, es per aquest punt per el que les teories constructivistes i socioconstructivistes han desenvolupats uns 10 principis psicopedagogics o condicions que tenen que donar-se per a un aprenentatge de competències eficients.


 

Vaig a nomenar aquestos principis psicopedagogics i a explicar-los:

El primer principi que parla en Zabala es: Esquemes de coneixements i coneixements previs, aquest principi el que vol dir principalment es que tenim que partir de que l´alumne te uns coneixements previs com a punt de partida, i que a partir d´aquest coneixement construirem un nou coneixent. Com a futura mestra, tindré que esbrinar quins coneixements tenen els meus alumnes, si son correctes ja tindrem eixa base però si son erronis, tindrem que fer una feina per a corregir aquesta preconcepció del que es té. Penso que es molt important saber el que els nostres alumnes saben ja que un error des del principi pot condicionar la resta d´aprenentatge.


 http://www.flickr.com/photos/25802865@N08/7891345672/

 El segon principi es la Vinculació profunda entre els nous continguts i els coneixements previs.  Es molt important que l´alumne trobi una vinculació entre el que està aprenent i la seva utilitat i per lo tant no s´oblidará , d´aquesta mena tot tindrà sentit. En definitiva es aprendre a aprendre. Quant la distancia sigui mes curta entre els continguts i la aplicació practica mes efectiu serà.


El tercer principi es el Nivell de desenvolupament. Tenim que esbrinar en quina etapa de desenvolupament cognitiu està l´alumne, perquè no tots els nens poden estar a la mateixa etapa, es dir, jo com a futura mestra tindré que descobrir en quina etapa està, si en la sesiomotora, preoperacional u operacional. Si tots els nens tenen que estar en la preoperacional i tinc algun nen que esta encara en la sensiomotora tindré que ajudar-los un poc mes. Les capacitats cognitives de les que disposa l´alumne per aprendre delimiten el nivell de desenvolupament.

El quart principi es la Zona de desenvolupament proper. Es la distància entre el que se fer i el que he de apendre. Aquesta distància no pot ser massa grossa, perquè crea una desmotivació, al igual que tampoc pot ser massa curta. La meva feina com a futura mestra serà de vital importància, tindré que fitxar un nivell adequat.

El quint principi es la Disposició per a l´aprenentatge. Hem comentat que per a que un aprenentatge sigui adequat tenen que intervindré junt a les capacitats cognitives, factors vinculats a les capacitats del equilibri personal, salut emocional. Penso que es molt important saber de la persona dels nostres alumnes. Estic totalment d´acord amb aquest punt, jo com a experiència personal sé que si el mestre s´implica amb tu i et compren en un cas de conflicte t´ajuda molt. Quan els meus pares es van separar, jo tenia una edat crítica, i els meus esforços acadèmics es van veure minorats, però per sort vaig tindré una mestre que em va ajudar i vaig fer un canvi a millor. Quan un nen està trist, no te eixa motivació per aprendre i tindrem que fer una feina amb els nostres alumnes i les seves famílies.


  "Cozy" Reading Spot 
 http://www.flickr.com/photos/judybaxter/4236782/

 El sisè principi es la significativitat i funcionalitat dels nous continguts. En aquest punt volem explicar que si el nou coneixement après serveix per algo, i el veuen útil mostraran molt mes interès i donarà una significativitat per donar sentit a les coses.

El setè principi es refereix a activitat mental i conflicte cognitiu. Es necessari que l´alumne desenvolupe una activitat mental que possibiliti la reelaboració dels seus esquemes dels coneixements. Tenim que aprofitar dels conflictes cogitis per a que els nens reflexionen, analitzin i d´aquesta manera motivar l´aprenentatge.Com diu Montaigne (1549) “formar Cabezas bien hechas, no Cabezas bien llenas”

El octau principi tracta de la actitud favorable , sentir i motivació. Tenim que vori si els nostres alumnes tenen interès per aprendre. La motivació ideal que se tindria que donar seria la motivació intrínseca, es dir, la que naix del propi nen. Si veiem que el nen no ten motivació pròpia el mestre té que fer servir la motivació extrínseca. Se atribueix sentir a lo que s´apren quan hi ha motivació intrínseca.

El novè principi es la autoestima, autoconcepte i expectatives. Per un bon aprenentatge no sols es donen aspectes cognitius, sinó també, la forma de percebir l´escola, el mestre, els companys...etc. Les expectatives de èxit son determinants per desenvolupar una actitud favorable. En això vull dir, que crec que jo puc fer? Quan la resposta es positiva es dona un aprenentatge òptim.

Y per últim, nomenar l´ultim principi , reflexió sobre el propi aprenentatge. Metacognició. La capacitat de reflexionar el propi aprenentatge no sols concep que aquest sigui mes profund i significatiu, sinó que facilita els nous aprenentatges. Saber avaluar el seu procés d´aprenentatge.

Tinc que dir, que abans de començar a estudiar la assignatura de Bases Didàctiques, no sabia realment el que era un aprenentatge per competències, segurament per que quan jo vaig estudiar la llei vigent era la LOGSE i això de les competències no hi era, i es ara quan he après el que significa. Pensava únicament que els col•legis eren o tradicionals (em refereixo al llibre de text) o per projectes. Estic realment sorpresa de veure com els mestres tenen una feinada com a professionals, no únicament vocacionals, que es una feina realment laboriosa i que es una sort que el sistema hagi evolucionat d´aquesta manera. Com vaig esmentar a la meva tercera entrada en el bloc, l´alumne es el mes important en un procés d´aprenentatge, jo no sabia que els mestres tingueren aquesta percepció i m´alegra que l´educació vagi per aquest camí.Pensava que no es pensava o focalitzava l´aprenentatge cap a l´alumne, estic realment sorpresa i de veure el esforç que hi ha darrera de una classe, la professionalitat que tenen els mestres de avui en dia i de lo poc que està valorada aquesta professió; Hi ha una feïna increïble darrera de cada alumne, de cada situació i em pareix que no està lo sificient valorat.
Però realment tots els mestres de avui en dia segueixen aquest camí? Jo crec que es un procés llarg i difícil, i que amb il•lusió i professionalitat ho podrem conseguir, com diu Miguel Aguirregabiria: “Hemos de ser (y preparar a seres humanos competentes para ser) catalizadores del cambio, conductores y aceleradores de los procesos históricos.”

sábado, 20 de octubre de 2012

Cuarta setmana de classe



Hola, estic de nou ací, per fer una nou anàlisis de la classe de Bases Didàctiques. Aquesta setmana hem continuat fent la comparativa entre l´escola constructivista y l´escola  tradicional, analitzant diversos autors.
Segon Mariano Fernández Enguita (1994), la educació tiene una funció fundamental de socialització, esto es, la interiorización de las normes socials, en la qual els alumnes converteixen la cultura en una cosa pròpia. La socialització primària es la que es fa a el  àmbit familiar y la socialització secundaria es fa a la escola.
Un altra funció de l´escola es la preparació del alumnat per al món laboral, ja que hi ha una relació clara entre el món de l´escola i el de treball. Se preparen futurs treballadors, on les inversions en estudis seran recompenses al dia de demà. Com a conseqüència d´aquesta idea, se entén que els títols que s´obtenen tenen un paper molt important.
Altra funció es la formació de ciutadans. Cada règim polític vol manipular l´escola, es dir, el sistema educatiu es un dels sistemes que tot govern vol controlar per captar futurs membres. La educació no es neutral, com ha dit la nostra mestra Gemma, no estem parlant de partits polítics , sinó de corrents de pensaments, idees…
Com vivim en una democràcia l´escola vol també donar exemple d´aquesta democràcia, per exemple, amb l´elecció de delegat mitjançant un procés de elecció com en els partits polítics, aunque normalment es un paripe per donar exemple. La democràcia s´apren vivint-ho. Jo recordo a la meva escola tindré la foto del rei en la classe com a signe de democràcia.
Hem estat també parlant de la funció de consens social, on la educació  arriba a totes les persones, tots els nens tenen una plaça escola. Això no significa que hi han les mateixes oportunitats per a tots, vull dir, per exemple, si necessites un reforç especial ja no ets igual, o per exemple, si no estudiaves lo que es considerava normal, com per exemple a la meva època, BUP y COU, i estudiaves formació professional, ja et consideraven una persona diferent, estava molt mal vist, era com si havers fracassat i no valguessis per estudiar. La societat ja no es fa responsable del teu aprenentatge, ets tu, l´escola ja t´ha donat la oportunitat de estudiar, si no ho fas, ja es el teu problema. Hi ha molt de fracàs escolar, ja que si suspens te castiguen repetint curs.
Per últim, hem comentat les funcions menors, en la que es comprenen la de guàrdia i custòdia (únicament factures el teu fill a l´escola ) per que la dona pugui treballar. Funció de nova planta (quant mes tard entren al mon laboral se ocultarà  l´atur), funció de fomentar consciència nacional i religiosa.
En quant a l´escola moderna o constructivista, hem recordat el que la setmana passada vam veure,  aspectes com que en l´escola no sols es desenvolupen els continguts sinó també la persona segons Gimeno (2000), on es defensen el treball en equip, en temps i espais flexibles, amb una ampliació en els mètodes d´avaluació, no sols amb l´exàmen, en el que el mestre té un paper secundari.
En quant als reptes de l´escola del s. XX, hem estat comentant els reptes segons Ramón Flecha i L.Tortajada a Imbernon (coord),1999, en la que hem estat comentant que vivim en una societat de la informació, amb noves eines de treball i nous procediments de treball, investigació, treball en equip, debat... la metodologia facilitarà l´aprenentatge i les eines facilitaran l´aprenentatge.

Un dels grans reptes que tenim al S.XXI serà canviar l´imatge de l´escola, i del rol del mestre. Segons Jaume Carbonell hi han 4 perfils de mestre que fan molt de mal a la imatge del mestre:
1.    Model  funcional i absentista, veient l´escola com un funcionari.
2.    Model especialista, cada mestre es responsable de la seva assignatura i no dels problemes dels alumnes. El individualisme ha fet molt de mal al sector dels mestres.
3.    Model autista, el seu referent es el llibre de text.
4.    Model nostàlgic, tot abans ja s´ha fet.
5.    Model basat en la queixa permanent

Hem analitzat que era un bon mestre, no tenim que oblidar mai que un bon mestre es el que coneix el contingut, sap com ensenyar-ho.

Abans els mestres soles sabien continguts, mes avant, es van involucrar i tenien coneixements en pedagogia pel que entenien les necessitats dels infants i es ara, quan tenen el mestres i tindrem els futurs mestres, els coneixements per ensenyar amb coneixements de pedagogia utilitzant les noves tecnologies. Aquest serà el gran repte de aquest segle.  Destaqui en aquest punt les paraules que Diego García diu al referent als mestres, per a que tots nosaltres pensem: “¿Tenemos que seguir participando en ese estresante mundo educativo cuya única finalidad es tener cumplimentados libros de texto para los periodos vacacionales?”. La meva resposta es NO.

Vull fer un petit incís, jo per la meva edat, he estudiat amb una educació tradicional, en un procés de canvis del mestre, però mai van parlar de les noves tecnologies, era una assignatura optativa a l´institut, que ningú donava importància, i veig que era tan important, que no tindria que ser algo optatiu, que està en les nostres mans com a futurs mestres donar noves eines als nostres alumnes, ja que la realitat està ahi, l´entorn ho exigeix, i sense un seguiment i un adaptament de les noves tecnologies no anirem a cap lloc i no serem competents.

No vull acabar la meva entrada sense dir la meva opinió, no serà gens fàcil canviar aquesta imatge, ja que no sols està en les mans de l´escola i del mestre, sinó també en les famílies. Jo com a mare, vull dir que moltes famílies pensen que la nova escola, la escola no se centra en un llibre de text, no son bones escoles, o simplement fan treballar molt als pares ja que tenen que fer treballs de investigació amb els seus fills i per aquest motiu no els agrada. Moltes famílies no coneixen els reptes dels nous mestres, de la nova escola i això es algo que la societat té que canviar. En el meu cas, he de dir, que jo ja m´havia informat com a mami de les escoles que segueixen aquest currículum, però al mateix temps pensava que no sabia com sense llibres se crearia l´habit de estudi, tenia tantes preguntes amb tantes incògnites al respecte que ho comentava amb altes pares, tenia contestacions per a tot, desde que la nova escola era una nova porta al futur com les múltiples opinions de que era tot un error, i que els nens tenen que seguir unes normes com l´escola tradicional. Amb tota aquesta parrafada vull dir que el canvi es un camí molt llarg i que els mestres tenen un paper fonamental per aconseguir aquesta escola competitiva però que en la meva opinió també la societat te que canviar la mentalitat i com diu Miguel Àngel Santos Guerra ser docent es una feina difícil a la vegada que complexa però que amb perseverança podrem aconseguir grans reptes amb petits passos.
Vull acabar amb les paraules de David Álvarez que diu “El propósito de la educación NO es construir escuelas para alejar a los niños del resto del mundo, NO es cortar las alas a la imaginación, NO es ridiculizar y humillar a quien es diferente, NO es adoctrinar con ideologías políticas o religiosas, NO es segregar a quien sobresale del grupo [ya sea por defecto o por exceso], NO es construir tarimas que separan, NO es producir obreros, NO es sostener y amparar desigualdades, NO es cerrar los ojos a la injusticia, NO es decirte lo que tú tienes que decir, NO es decidir lo que tienes que pensar, NO es cambiar tu forma de ser,…”
Llibres de text

viernes, 12 de octubre de 2012

Tercera setmana de classe


En aquesta tercera setmana de classe hem estat aprofundint sobre el tema que vam donat la setmana passada que tractava de l´escola tradicional i de la que vaig fer entrada al meu bloc de primer i de la escola de la informació. Aquesta setmana hem vist una comparativa de l´escola tradicional i l´escola de la informació.
Com vaig comentar la setmana passada la escola tradicional va sorgir a partir de una societat industrialitzada, es a dir, una escola com una fàbrica, tot molt uniforme, fent la mateixa cosa, al mateix temps com una fàbrica en cadena.
Aquesta escola tradicional era selectiva, ja anava seleccionat els alumnes en cada etapa acadèmica amb l´única finalitat de arribar a la universitat, això vols dir que només hi havia cabuda per alumnes en èxit, ja que el únic mètode de avaluació era l´examen escrit i si el suspenies no es podia passar a la etapa superior dels estudis. Aquesta finalitat condiciona i explica tot el sistema educatiu.
En aquest model educatiu el mestre es el òrgan més important, el que té la veritat absoluta i on no hi ha uns altres punts de vista ja que el alumne no sap res,  i es el paper del mestre el que porta la batuta de tot el aprenentatge. El mestre es el que transmet tota la informació durant un mòduls d´una hora per a cada matèria o assignatura i es limita a seguir el llibre de text de forma unidireccional cara el alumne, no hi ha debat, ni treball en grup, ja que d´aquesta manera el mestre podia donar la classe sense cap interrupció en el aula, on el grup de alumnes per classe era prou gran.
El principal mètode de aprenentatge era memoritzar i únicament en el sistema acadèmic.  Abans quant el majors et veien estudiant i agobiada et dient que quines ganes de que acabares la carrera universitària, es un bon exemple per explicar que únicament se estudiava en una etapa de la vida i mai mes. 

old school book and goodies
Aquesta escola tradicional va anat transformant cap una escola moderna, una escola de la informació, on el paper del mestre canvia totalment i passa de ser el mes important a passar a un mestre investigador on el alumne es el mes important, ja que la finalitat de la escola es desenvolupar les seves capacitats, el desenvolupament integral de la persona, que té com a uns dels reptes més importants el canvi de la metodologia, no sols en saber el coneixements sinó posar-los en pràctica en la vida real.  
El llibre de text ja no es el únic recurs, també canvia tant el espai com el agrupament, ja que les classes no es limiten a l´aula, sinó en el medi adequat i el nombre del alumnes es mes reduït per així poder treballar millor en classe, debatre, i treballar en grup.  L´aprenentatge es al llarg de la vida, no sols en una etapa de la vida, on tots el nens tenen dret a una educació de qualitat i adaptada a les seves necessitats.
Per anar finalitzant, volia també dir que tota esta transformació ve per unes necessitats de la societat, tant socialment com per la convergència europea i de uns fins que segons Delors son el 4 pilars de l´educació, que consisteixen en saber, saber fer, saber ser i saber conviure.
Com a últim punt, vull fer una reflexió de tot el que he dit, i expressar el meu punt de vista. Penso que un gran repte de l´escola del s. XXI està en no veure el llibre de text com la font de aprenentatge (treballs en equip, investigacions, participació en classe...), ja que es una barrera que els nous mestres tenim que trencar i que no serà gens fàcil.
En quant a l´espai, no es en l´aula on únicament poder omplir als nostres alumnes de coneixements, tenim que explotar al màxim el nostre entorn, si estem a la tardor eixir al carrer i aprofitar-nos de les fulles que cauen de l´arbre.
Tenim que innovar i aplicar les noves tecnologies, perquè tenim la responsabilitat com a futurs metres de que els alumnes pugen desenvolupar les seves capacitats en les noves TIC, però sense oblidar-nos que el fet de utilitzar noves tecnologies no implica que estem en una escola del s. XXI.
També vull fer una menció a que tenim que fer un gran esforç per crear confiança i estar prop del alumnes per a que pugen motivar-se ara mes que mai en aquestos temps de crisis que atravesem.
A continuaciò vull compartir amb tots vosaltres aquest vídeo.




Per finalitzar vull compartir amb tots vosaltres aquesta frase que m´ha arribat de Domingo Méndez que diu “Para ser educador tienes que creerte que puedes cambiar el mundo, que el futuro pasa por delante de ti cada mañana y que no hay verdades absolutas, que la escuela es un sitio donde se va a dejar lo mejor que tienes de ti para que tus alumnos lo recojan, se lo adapten y se lo lleven”.

domingo, 7 de octubre de 2012

La il.lusiò comença a partir d´una bona mestra

Segona setmana de classe

Vull exposar al meu bloc les meves visions de  les primeres classes de l'assignatura de bases didàctiques. Hem estat aprofundint sobre l'escola tradicional i l'escola constructiva.  

He de dir que jo he assitit de petita a un model clarament d'escola tradicional, on el que sabia era el mestre, on no podiem debatir cap tema,  perque no sabiem res, on els alumnes únicament seguíem el guió d'un llibre, molt diferenciat en les assignatures, i en el qual l´lúnic mètode d´avaluació era l'examen final , resumint, es tractava d'una escola selectiva, on si no passaves l'examen et quedaves fora i per tant academicista. Aquest del tipus d'escola s'explica i s'enten molt bé després de la lectura de Tonucci.
En la meva experiència personal aquesta memorització et portava a l'oblit de la matèria estudiada perquè realment no t'interessava que finalment desencadena en un futur en una incultura en alguns aspectes.

En quant a l'escola constructivista o de la societat de la informació i el coneixement, tot això canvia per complet, els nens comencen a l'escola amb coneixements previs, tant familiars, com de l'entorn que l'envolta, on tant el mestre i l'alumne aprenen de forma recíproca. L´escola es transforma en més atractiva, on es debaten les activitats, on ningú queda fora, no se centren en la memorització de concepte sinó que hi ha una forma d'aprenentatge més dinàmic, investigant i trevallant en equip on les noves tecnologies estan a l´abast de tots.

Quan he estat aprofundit aquests tipus d'escola, he pogut comprovar per la meva pròpia experiència com mama d'un nen de 3 anys com ha canviat en uns anys el tipus d'escola. El meu fill ja ha assisteix a l'escola constructivista, on ell ha estat descobrint, investigant i esta motivant per tot l'entorn que l'envolta amb preguntes inimaginables que desperten el seu interès i això és meravellós!
En la meva opinió això últim que he esmentat és una de les claus de la nova escola que la diferència totalment de la tradicional: l´interès per les coses.