sábado, 20 de octubre de 2012

Cuarta setmana de classe



Hola, estic de nou ací, per fer una nou anàlisis de la classe de Bases Didàctiques. Aquesta setmana hem continuat fent la comparativa entre l´escola constructivista y l´escola  tradicional, analitzant diversos autors.
Segon Mariano Fernández Enguita (1994), la educació tiene una funció fundamental de socialització, esto es, la interiorización de las normes socials, en la qual els alumnes converteixen la cultura en una cosa pròpia. La socialització primària es la que es fa a el  àmbit familiar y la socialització secundaria es fa a la escola.
Un altra funció de l´escola es la preparació del alumnat per al món laboral, ja que hi ha una relació clara entre el món de l´escola i el de treball. Se preparen futurs treballadors, on les inversions en estudis seran recompenses al dia de demà. Com a conseqüència d´aquesta idea, se entén que els títols que s´obtenen tenen un paper molt important.
Altra funció es la formació de ciutadans. Cada règim polític vol manipular l´escola, es dir, el sistema educatiu es un dels sistemes que tot govern vol controlar per captar futurs membres. La educació no es neutral, com ha dit la nostra mestra Gemma, no estem parlant de partits polítics , sinó de corrents de pensaments, idees…
Com vivim en una democràcia l´escola vol també donar exemple d´aquesta democràcia, per exemple, amb l´elecció de delegat mitjançant un procés de elecció com en els partits polítics, aunque normalment es un paripe per donar exemple. La democràcia s´apren vivint-ho. Jo recordo a la meva escola tindré la foto del rei en la classe com a signe de democràcia.
Hem estat també parlant de la funció de consens social, on la educació  arriba a totes les persones, tots els nens tenen una plaça escola. Això no significa que hi han les mateixes oportunitats per a tots, vull dir, per exemple, si necessites un reforç especial ja no ets igual, o per exemple, si no estudiaves lo que es considerava normal, com per exemple a la meva època, BUP y COU, i estudiaves formació professional, ja et consideraven una persona diferent, estava molt mal vist, era com si havers fracassat i no valguessis per estudiar. La societat ja no es fa responsable del teu aprenentatge, ets tu, l´escola ja t´ha donat la oportunitat de estudiar, si no ho fas, ja es el teu problema. Hi ha molt de fracàs escolar, ja que si suspens te castiguen repetint curs.
Per últim, hem comentat les funcions menors, en la que es comprenen la de guàrdia i custòdia (únicament factures el teu fill a l´escola ) per que la dona pugui treballar. Funció de nova planta (quant mes tard entren al mon laboral se ocultarà  l´atur), funció de fomentar consciència nacional i religiosa.
En quant a l´escola moderna o constructivista, hem recordat el que la setmana passada vam veure,  aspectes com que en l´escola no sols es desenvolupen els continguts sinó també la persona segons Gimeno (2000), on es defensen el treball en equip, en temps i espais flexibles, amb una ampliació en els mètodes d´avaluació, no sols amb l´exàmen, en el que el mestre té un paper secundari.
En quant als reptes de l´escola del s. XX, hem estat comentant els reptes segons Ramón Flecha i L.Tortajada a Imbernon (coord),1999, en la que hem estat comentant que vivim en una societat de la informació, amb noves eines de treball i nous procediments de treball, investigació, treball en equip, debat... la metodologia facilitarà l´aprenentatge i les eines facilitaran l´aprenentatge.

Un dels grans reptes que tenim al S.XXI serà canviar l´imatge de l´escola, i del rol del mestre. Segons Jaume Carbonell hi han 4 perfils de mestre que fan molt de mal a la imatge del mestre:
1.    Model  funcional i absentista, veient l´escola com un funcionari.
2.    Model especialista, cada mestre es responsable de la seva assignatura i no dels problemes dels alumnes. El individualisme ha fet molt de mal al sector dels mestres.
3.    Model autista, el seu referent es el llibre de text.
4.    Model nostàlgic, tot abans ja s´ha fet.
5.    Model basat en la queixa permanent

Hem analitzat que era un bon mestre, no tenim que oblidar mai que un bon mestre es el que coneix el contingut, sap com ensenyar-ho.

Abans els mestres soles sabien continguts, mes avant, es van involucrar i tenien coneixements en pedagogia pel que entenien les necessitats dels infants i es ara, quan tenen el mestres i tindrem els futurs mestres, els coneixements per ensenyar amb coneixements de pedagogia utilitzant les noves tecnologies. Aquest serà el gran repte de aquest segle.  Destaqui en aquest punt les paraules que Diego García diu al referent als mestres, per a que tots nosaltres pensem: “¿Tenemos que seguir participando en ese estresante mundo educativo cuya única finalidad es tener cumplimentados libros de texto para los periodos vacacionales?”. La meva resposta es NO.

Vull fer un petit incís, jo per la meva edat, he estudiat amb una educació tradicional, en un procés de canvis del mestre, però mai van parlar de les noves tecnologies, era una assignatura optativa a l´institut, que ningú donava importància, i veig que era tan important, que no tindria que ser algo optatiu, que està en les nostres mans com a futurs mestres donar noves eines als nostres alumnes, ja que la realitat està ahi, l´entorn ho exigeix, i sense un seguiment i un adaptament de les noves tecnologies no anirem a cap lloc i no serem competents.

No vull acabar la meva entrada sense dir la meva opinió, no serà gens fàcil canviar aquesta imatge, ja que no sols està en les mans de l´escola i del mestre, sinó també en les famílies. Jo com a mare, vull dir que moltes famílies pensen que la nova escola, la escola no se centra en un llibre de text, no son bones escoles, o simplement fan treballar molt als pares ja que tenen que fer treballs de investigació amb els seus fills i per aquest motiu no els agrada. Moltes famílies no coneixen els reptes dels nous mestres, de la nova escola i això es algo que la societat té que canviar. En el meu cas, he de dir, que jo ja m´havia informat com a mami de les escoles que segueixen aquest currículum, però al mateix temps pensava que no sabia com sense llibres se crearia l´habit de estudi, tenia tantes preguntes amb tantes incògnites al respecte que ho comentava amb altes pares, tenia contestacions per a tot, desde que la nova escola era una nova porta al futur com les múltiples opinions de que era tot un error, i que els nens tenen que seguir unes normes com l´escola tradicional. Amb tota aquesta parrafada vull dir que el canvi es un camí molt llarg i que els mestres tenen un paper fonamental per aconseguir aquesta escola competitiva però que en la meva opinió també la societat te que canviar la mentalitat i com diu Miguel Àngel Santos Guerra ser docent es una feina difícil a la vegada que complexa però que amb perseverança podrem aconseguir grans reptes amb petits passos.
Vull acabar amb les paraules de David Álvarez que diu “El propósito de la educación NO es construir escuelas para alejar a los niños del resto del mundo, NO es cortar las alas a la imaginación, NO es ridiculizar y humillar a quien es diferente, NO es adoctrinar con ideologías políticas o religiosas, NO es segregar a quien sobresale del grupo [ya sea por defecto o por exceso], NO es construir tarimas que separan, NO es producir obreros, NO es sostener y amparar desigualdades, NO es cerrar los ojos a la injusticia, NO es decirte lo que tú tienes que decir, NO es decidir lo que tienes que pensar, NO es cambiar tu forma de ser,…”
Llibres de text

No hay comentarios:

Publicar un comentario