martes, 30 de octubre de 2012

Sisena setmana de classe


Make a video of your own at Animoto.


 Hola a tots, aquesta setmana torni amb tots vosaltres per a parlar de Competències, de aprenentatges per competències. Recordem que la setmana passada ja vaig començar a parlar de aquest tèrmin. Vull esmentar que abans de començar a la universitat i concretament abans de les classes de la assignatura de bases didàctiques no tenia ni la mes remota idea de el que era aprenentatge per competències. En això vull dir que tot el que estic veient i totalment nou per a mi.
El tèrmin competència naix en el àmbit de la empresa, des de posicions funcionals, ja que hi havia persones que disposaven de molts títols universitaris, cursos ... no resolien be els problemes que anaven apareixent en el dia a dia. Aquesta situació va ser analitzada i van veure que hi havia persones que resolien els problemes i que  deien que tenien competències. Vull dir que a la meva vida laboral anterior, i com a responsable que era de un departament de administració, me he trobat en la mateixa situació, tenia persones al meu càrrec que sense cap titulació universitària era totalment competent i tenien una capacitat de resolució de problemes molt amplia, i en canvi hi tenia persones que no sabien aplicar els seus coneixements.

Aquesta setmana passada vam veure la conferència de en Zabala que va fer a Eivissa, vull dir que he gaudit  molt de sentir-lo, perquè que en Zabala ens expliqui com es un aprenentatge per competències es molt enriquidor.
A continuació comparteix els vídeos de la conferència per a que tots vosaltres pugeu gaudir.



En primer lloc vaig a definir que es una competència, dons ve, i centrant-me en la definició de Zabala , la competència , en el àmbit de la educació escolar, ha de identificar allò que necessita qualsevol persona per a donar resposta als problemes als que s´enfrentarà  al llarg de la seva vida. En això vull dir, que la competència consistirà en la intervenció eficaç en els diferents àmbits de la vida, mitjançant accions en les que es mobilitzen, al mateix temps y de manera interrelacionada , components actitudinals, procediments y conceptuals.

Però la pregunta clau es: perquè ensenyar per competències? Dons bé, com heu vist a les meves entrades anteriors al bloc, teníem una escola tradicional caracteritzada  per una memorització de conceptes, la importància del saber enciclopèdic, el pes de la disciplina , la importància del llibre de text, amb un sistema prepadeutic, on el protagonista era el mestre i preparatiu per a futurs universitaris. Aquest model que dissociava la teoria de la pràctica no responia a les necessitats reals de les persones. Ara ens preguntem, això es real? Jo penso que no, penso personalment que para que la societat funcioni no sols necessitem universitaris, necessitem persones preparades per a tots els àmbits, necessitem electricistes, fontaners, tota mena de oficis perquè la vida es una cadena on tots son importants per al cicle de la vida. De ací la raó per ensenyar per competències,  tenim en la nostra ma com a futurs mestres, fer que la vida entri en l´escola, formar persones per a la vida en tots els àmbits de la vida, recordem a Delors: conèixer, fer, ser i conviure. La nostra funció en l´escola també serà orientar a cada alumne per a lo que vol ser en la vida. Abans això era totalment impensable, quan jo estudiava si estudiaves formació professional estaves molt mal vist per la societat. Vull deixar clar, que això no vol dir que no tinguem que memoritzar els conceptes, si no que tenim que saber per a que serveixen i saber aplicar-los.

Tornant al les competències vull dir que les competències escolars tenen que abarcar el àmbit social, interpersonal, personal i professional; Educar per a la vida. Com indica Zabala (2007): “ si entendemos que la formación de todos los ciudadamos debe estar encaminada a que sean competentes para dar respuesta a los problemas que les planteará una vida comprometida en la mejora de la sociedad y de ellos mismos, las competencias que deberán estos aprender podrán desarrollar en las siguientes dimensiones: la social, la interpersonal, la personal y la profesional.”
Les competències obliguen a utilitzar recursos dels que disposem amb una bona actitud i que es necessari dominar uns procediments, disposar de unes habilitats i destreses per a resoldre els problemes. Para que estes habilitats es puguin ficar en marxa tindrem que tenir coneixements previs.

Aprendre per competències no implica que obviem el tèrmin coneixements, sinó tot lo contrari, com veurem ara , es un dels punts claus per ser competent.
Back to School


Per tant ser competent es com una taula amb 4 potes, (estes potes es tenen que utilitzar de forma interrelacionada):

1)    Dominar conceptes, amb una construcció personal del concepte. (història, geografia, sociologia...etc)
2)    Fets i principis
3)    Procediments, necessitem un model. Els procediments s´aprenen amb la pràctica, buscada, anàlisis, organització e interpretació de la informació, comunicació de ideés, treball en equip...
4)    Actitud. Es important per aprendre tindré una actitud positiva per a reflexionar, una empatia, responsabilitat, flexibilitat, adaptabilitat...etc

Si vull ser una persona competent, ante un problema, primer analitzaré una situació complexa, revisaré els esquemes d´actuació dels que disposi i vori quins son els mes adequats per a resoldre la situació, seleccionaré un programa d´actuació i l´aplicaré de manera flexible i estratègica.
Tindrem que aprendre a ser competents i un dels reptes mes important serà aprendre fent, repetint moltes vegades, ja que els fets s´aprenen practicant-los. Tot això sempre amb una actitud positiva.

Show and Tell - explaining the rain game

http://www.flickr.com/photos/wwworks/2850669383/

En Zabala ens diu que una persona no es competent, si no que cada situació demostra un mes o menys grau de competència per a resoldre la situació de forma eficaç.

Amb tot açò vull compartir amb tots vosaltres el que hi he après. He après que la major forma de ensenyar als meus alumnes de infantil serà organitzant la classe, jugant, investigant, treballant en equip, repetint, explicant conceptes però sempre sabent per a que serveixen, que siguin capaços de aplicar-los,  fent que els meus alumnes tinguin una actitud positiva davant els reptes que jo hi els fiqui, si no tenen una motivació intrínseca tindré que motivar-los extrínsecament i d´aquesta manera veure com els meus alumnes estaran construint els seus propis coneixements.

first day of school

 http://www.flickr.com/photos/wwworks/2802054386/

 Penso que per a que tota aquesta situació es doni necessitaré sentir parlar als meus futurs alumnes i d´aquesta manera sentir que estan construint.
Com diu Zabala a la conferència que va donar en Eivissa, tindrem com a futurs mestres crear la nostra Utopia i a partir d´aquesta anar avançant el nostre camí, amb les nostres tècniques i estratègies que anirem ficant en comú ( amb altres mestres, amb el centre educatiu...)

Com esmenta Miguel Aguirregabiria “Hemos de ser (y preparar a seres humanos competentes para ser) catalizadores del cambio, conductores y aceleradores de los procesos históricos.”

Personalment penso que es necessari un aprenentatge per competències, ja que els conceptes apresos personalment quan jo anava a l´escola se m´han oblidat al 50%, estic segura que era perquè no sabia per a que servien la meitat de les coses i sobre tot però jo no vaig construir els meus coneixements.

Després de sentir les paraules que diu en Zabala  i de expressar- me en aquesta entrada al bloc, en sento amb tanta il•lusió i energia que en ficaria ara mateix davant una classe de infantil!!!



 

domingo, 28 de octubre de 2012

Cinquena setmana de classe


Hola de nou,  ja estic un altra setmana analitzant el que em parlat a les classes de Bases Didàctiques. En primer lloc esmentar un petit apunt sobre lleis, ja que la Llei Orgànica del sistema educatiu i LOGSE (1990) es la que va començar el constructivisme. A aquesta llei tenim que agrair la escolarització de la població. Va ser amb la arribada de la LOE (2006) quan s´introdueix la visió de les competències bàsiques, i es de competències del que vaig a parlar el dia d´avui, no de un aprenentatge mecànic, per lo que implica una funcionalitat dels continguts apresos.




Segons Zabala (2007): “un aprendizaje será más significativo cuando no solo implique una memorización comprensiva, el recuerdo de aquello que se ha conprendido, sino cuando sea posible su aplicación en contextos distintos”. Això vol dir que quan mes funcionalitat trobem en el que estem aprenent aquest aprenentatge serà per a tota la vida, això vol dir que l´entenem i podem aplicar a la vida real en diverses situacions i múltiples contextos.
Estic totalment d´acord amb aquestes paraules, jo en la meva infància, únicament reproduïa el que el llibre de text dia, sense preguntar per a que servia, encara que tots pensàvem que servia únicament per a passar l´exàmen. Penso que es tan important donar un sentit a les coses, ja que en el meu cas, ha perdut molt de lo que jo he après ja que sols vaig memoritzar.
Per a que un aprenentatge de les competències sigui efectiu tenen que donar-se unes condicions el mes funcionals possibles, es per aquest punt per el que les teories constructivistes i socioconstructivistes han desenvolupats uns 10 principis psicopedagogics o condicions que tenen que donar-se per a un aprenentatge de competències eficients.


 

Vaig a nomenar aquestos principis psicopedagogics i a explicar-los:

El primer principi que parla en Zabala es: Esquemes de coneixements i coneixements previs, aquest principi el que vol dir principalment es que tenim que partir de que l´alumne te uns coneixements previs com a punt de partida, i que a partir d´aquest coneixement construirem un nou coneixent. Com a futura mestra, tindré que esbrinar quins coneixements tenen els meus alumnes, si son correctes ja tindrem eixa base però si son erronis, tindrem que fer una feina per a corregir aquesta preconcepció del que es té. Penso que es molt important saber el que els nostres alumnes saben ja que un error des del principi pot condicionar la resta d´aprenentatge.


 http://www.flickr.com/photos/25802865@N08/7891345672/

 El segon principi es la Vinculació profunda entre els nous continguts i els coneixements previs.  Es molt important que l´alumne trobi una vinculació entre el que està aprenent i la seva utilitat i per lo tant no s´oblidará , d´aquesta mena tot tindrà sentit. En definitiva es aprendre a aprendre. Quant la distancia sigui mes curta entre els continguts i la aplicació practica mes efectiu serà.


El tercer principi es el Nivell de desenvolupament. Tenim que esbrinar en quina etapa de desenvolupament cognitiu està l´alumne, perquè no tots els nens poden estar a la mateixa etapa, es dir, jo com a futura mestra tindré que descobrir en quina etapa està, si en la sesiomotora, preoperacional u operacional. Si tots els nens tenen que estar en la preoperacional i tinc algun nen que esta encara en la sensiomotora tindré que ajudar-los un poc mes. Les capacitats cognitives de les que disposa l´alumne per aprendre delimiten el nivell de desenvolupament.

El quart principi es la Zona de desenvolupament proper. Es la distància entre el que se fer i el que he de apendre. Aquesta distància no pot ser massa grossa, perquè crea una desmotivació, al igual que tampoc pot ser massa curta. La meva feina com a futura mestra serà de vital importància, tindré que fitxar un nivell adequat.

El quint principi es la Disposició per a l´aprenentatge. Hem comentat que per a que un aprenentatge sigui adequat tenen que intervindré junt a les capacitats cognitives, factors vinculats a les capacitats del equilibri personal, salut emocional. Penso que es molt important saber de la persona dels nostres alumnes. Estic totalment d´acord amb aquest punt, jo com a experiència personal sé que si el mestre s´implica amb tu i et compren en un cas de conflicte t´ajuda molt. Quan els meus pares es van separar, jo tenia una edat crítica, i els meus esforços acadèmics es van veure minorats, però per sort vaig tindré una mestre que em va ajudar i vaig fer un canvi a millor. Quan un nen està trist, no te eixa motivació per aprendre i tindrem que fer una feina amb els nostres alumnes i les seves famílies.


  "Cozy" Reading Spot 
 http://www.flickr.com/photos/judybaxter/4236782/

 El sisè principi es la significativitat i funcionalitat dels nous continguts. En aquest punt volem explicar que si el nou coneixement après serveix per algo, i el veuen útil mostraran molt mes interès i donarà una significativitat per donar sentit a les coses.

El setè principi es refereix a activitat mental i conflicte cognitiu. Es necessari que l´alumne desenvolupe una activitat mental que possibiliti la reelaboració dels seus esquemes dels coneixements. Tenim que aprofitar dels conflictes cogitis per a que els nens reflexionen, analitzin i d´aquesta manera motivar l´aprenentatge.Com diu Montaigne (1549) “formar Cabezas bien hechas, no Cabezas bien llenas”

El octau principi tracta de la actitud favorable , sentir i motivació. Tenim que vori si els nostres alumnes tenen interès per aprendre. La motivació ideal que se tindria que donar seria la motivació intrínseca, es dir, la que naix del propi nen. Si veiem que el nen no ten motivació pròpia el mestre té que fer servir la motivació extrínseca. Se atribueix sentir a lo que s´apren quan hi ha motivació intrínseca.

El novè principi es la autoestima, autoconcepte i expectatives. Per un bon aprenentatge no sols es donen aspectes cognitius, sinó també, la forma de percebir l´escola, el mestre, els companys...etc. Les expectatives de èxit son determinants per desenvolupar una actitud favorable. En això vull dir, que crec que jo puc fer? Quan la resposta es positiva es dona un aprenentatge òptim.

Y per últim, nomenar l´ultim principi , reflexió sobre el propi aprenentatge. Metacognició. La capacitat de reflexionar el propi aprenentatge no sols concep que aquest sigui mes profund i significatiu, sinó que facilita els nous aprenentatges. Saber avaluar el seu procés d´aprenentatge.

Tinc que dir, que abans de començar a estudiar la assignatura de Bases Didàctiques, no sabia realment el que era un aprenentatge per competències, segurament per que quan jo vaig estudiar la llei vigent era la LOGSE i això de les competències no hi era, i es ara quan he après el que significa. Pensava únicament que els col•legis eren o tradicionals (em refereixo al llibre de text) o per projectes. Estic realment sorpresa de veure com els mestres tenen una feinada com a professionals, no únicament vocacionals, que es una feina realment laboriosa i que es una sort que el sistema hagi evolucionat d´aquesta manera. Com vaig esmentar a la meva tercera entrada en el bloc, l´alumne es el mes important en un procés d´aprenentatge, jo no sabia que els mestres tingueren aquesta percepció i m´alegra que l´educació vagi per aquest camí.Pensava que no es pensava o focalitzava l´aprenentatge cap a l´alumne, estic realment sorpresa i de veure el esforç que hi ha darrera de una classe, la professionalitat que tenen els mestres de avui en dia i de lo poc que està valorada aquesta professió; Hi ha una feïna increïble darrera de cada alumne, de cada situació i em pareix que no està lo sificient valorat.
Però realment tots els mestres de avui en dia segueixen aquest camí? Jo crec que es un procés llarg i difícil, i que amb il•lusió i professionalitat ho podrem conseguir, com diu Miguel Aguirregabiria: “Hemos de ser (y preparar a seres humanos competentes para ser) catalizadores del cambio, conductores y aceleradores de los procesos históricos.”

sábado, 20 de octubre de 2012

Cuarta setmana de classe



Hola, estic de nou ací, per fer una nou anàlisis de la classe de Bases Didàctiques. Aquesta setmana hem continuat fent la comparativa entre l´escola constructivista y l´escola  tradicional, analitzant diversos autors.
Segon Mariano Fernández Enguita (1994), la educació tiene una funció fundamental de socialització, esto es, la interiorización de las normes socials, en la qual els alumnes converteixen la cultura en una cosa pròpia. La socialització primària es la que es fa a el  àmbit familiar y la socialització secundaria es fa a la escola.
Un altra funció de l´escola es la preparació del alumnat per al món laboral, ja que hi ha una relació clara entre el món de l´escola i el de treball. Se preparen futurs treballadors, on les inversions en estudis seran recompenses al dia de demà. Com a conseqüència d´aquesta idea, se entén que els títols que s´obtenen tenen un paper molt important.
Altra funció es la formació de ciutadans. Cada règim polític vol manipular l´escola, es dir, el sistema educatiu es un dels sistemes que tot govern vol controlar per captar futurs membres. La educació no es neutral, com ha dit la nostra mestra Gemma, no estem parlant de partits polítics , sinó de corrents de pensaments, idees…
Com vivim en una democràcia l´escola vol també donar exemple d´aquesta democràcia, per exemple, amb l´elecció de delegat mitjançant un procés de elecció com en els partits polítics, aunque normalment es un paripe per donar exemple. La democràcia s´apren vivint-ho. Jo recordo a la meva escola tindré la foto del rei en la classe com a signe de democràcia.
Hem estat també parlant de la funció de consens social, on la educació  arriba a totes les persones, tots els nens tenen una plaça escola. Això no significa que hi han les mateixes oportunitats per a tots, vull dir, per exemple, si necessites un reforç especial ja no ets igual, o per exemple, si no estudiaves lo que es considerava normal, com per exemple a la meva època, BUP y COU, i estudiaves formació professional, ja et consideraven una persona diferent, estava molt mal vist, era com si havers fracassat i no valguessis per estudiar. La societat ja no es fa responsable del teu aprenentatge, ets tu, l´escola ja t´ha donat la oportunitat de estudiar, si no ho fas, ja es el teu problema. Hi ha molt de fracàs escolar, ja que si suspens te castiguen repetint curs.
Per últim, hem comentat les funcions menors, en la que es comprenen la de guàrdia i custòdia (únicament factures el teu fill a l´escola ) per que la dona pugui treballar. Funció de nova planta (quant mes tard entren al mon laboral se ocultarà  l´atur), funció de fomentar consciència nacional i religiosa.
En quant a l´escola moderna o constructivista, hem recordat el que la setmana passada vam veure,  aspectes com que en l´escola no sols es desenvolupen els continguts sinó també la persona segons Gimeno (2000), on es defensen el treball en equip, en temps i espais flexibles, amb una ampliació en els mètodes d´avaluació, no sols amb l´exàmen, en el que el mestre té un paper secundari.
En quant als reptes de l´escola del s. XX, hem estat comentant els reptes segons Ramón Flecha i L.Tortajada a Imbernon (coord),1999, en la que hem estat comentant que vivim en una societat de la informació, amb noves eines de treball i nous procediments de treball, investigació, treball en equip, debat... la metodologia facilitarà l´aprenentatge i les eines facilitaran l´aprenentatge.

Un dels grans reptes que tenim al S.XXI serà canviar l´imatge de l´escola, i del rol del mestre. Segons Jaume Carbonell hi han 4 perfils de mestre que fan molt de mal a la imatge del mestre:
1.    Model  funcional i absentista, veient l´escola com un funcionari.
2.    Model especialista, cada mestre es responsable de la seva assignatura i no dels problemes dels alumnes. El individualisme ha fet molt de mal al sector dels mestres.
3.    Model autista, el seu referent es el llibre de text.
4.    Model nostàlgic, tot abans ja s´ha fet.
5.    Model basat en la queixa permanent

Hem analitzat que era un bon mestre, no tenim que oblidar mai que un bon mestre es el que coneix el contingut, sap com ensenyar-ho.

Abans els mestres soles sabien continguts, mes avant, es van involucrar i tenien coneixements en pedagogia pel que entenien les necessitats dels infants i es ara, quan tenen el mestres i tindrem els futurs mestres, els coneixements per ensenyar amb coneixements de pedagogia utilitzant les noves tecnologies. Aquest serà el gran repte de aquest segle.  Destaqui en aquest punt les paraules que Diego García diu al referent als mestres, per a que tots nosaltres pensem: “¿Tenemos que seguir participando en ese estresante mundo educativo cuya única finalidad es tener cumplimentados libros de texto para los periodos vacacionales?”. La meva resposta es NO.

Vull fer un petit incís, jo per la meva edat, he estudiat amb una educació tradicional, en un procés de canvis del mestre, però mai van parlar de les noves tecnologies, era una assignatura optativa a l´institut, que ningú donava importància, i veig que era tan important, que no tindria que ser algo optatiu, que està en les nostres mans com a futurs mestres donar noves eines als nostres alumnes, ja que la realitat està ahi, l´entorn ho exigeix, i sense un seguiment i un adaptament de les noves tecnologies no anirem a cap lloc i no serem competents.

No vull acabar la meva entrada sense dir la meva opinió, no serà gens fàcil canviar aquesta imatge, ja que no sols està en les mans de l´escola i del mestre, sinó també en les famílies. Jo com a mare, vull dir que moltes famílies pensen que la nova escola, la escola no se centra en un llibre de text, no son bones escoles, o simplement fan treballar molt als pares ja que tenen que fer treballs de investigació amb els seus fills i per aquest motiu no els agrada. Moltes famílies no coneixen els reptes dels nous mestres, de la nova escola i això es algo que la societat té que canviar. En el meu cas, he de dir, que jo ja m´havia informat com a mami de les escoles que segueixen aquest currículum, però al mateix temps pensava que no sabia com sense llibres se crearia l´habit de estudi, tenia tantes preguntes amb tantes incògnites al respecte que ho comentava amb altes pares, tenia contestacions per a tot, desde que la nova escola era una nova porta al futur com les múltiples opinions de que era tot un error, i que els nens tenen que seguir unes normes com l´escola tradicional. Amb tota aquesta parrafada vull dir que el canvi es un camí molt llarg i que els mestres tenen un paper fonamental per aconseguir aquesta escola competitiva però que en la meva opinió també la societat te que canviar la mentalitat i com diu Miguel Àngel Santos Guerra ser docent es una feina difícil a la vegada que complexa però que amb perseverança podrem aconseguir grans reptes amb petits passos.
Vull acabar amb les paraules de David Álvarez que diu “El propósito de la educación NO es construir escuelas para alejar a los niños del resto del mundo, NO es cortar las alas a la imaginación, NO es ridiculizar y humillar a quien es diferente, NO es adoctrinar con ideologías políticas o religiosas, NO es segregar a quien sobresale del grupo [ya sea por defecto o por exceso], NO es construir tarimas que separan, NO es producir obreros, NO es sostener y amparar desigualdades, NO es cerrar los ojos a la injusticia, NO es decirte lo que tú tienes que decir, NO es decidir lo que tienes que pensar, NO es cambiar tu forma de ser,…”
Llibres de text

viernes, 12 de octubre de 2012

Tercera setmana de classe


En aquesta tercera setmana de classe hem estat aprofundint sobre el tema que vam donat la setmana passada que tractava de l´escola tradicional i de la que vaig fer entrada al meu bloc de primer i de la escola de la informació. Aquesta setmana hem vist una comparativa de l´escola tradicional i l´escola de la informació.
Com vaig comentar la setmana passada la escola tradicional va sorgir a partir de una societat industrialitzada, es a dir, una escola com una fàbrica, tot molt uniforme, fent la mateixa cosa, al mateix temps com una fàbrica en cadena.
Aquesta escola tradicional era selectiva, ja anava seleccionat els alumnes en cada etapa acadèmica amb l´única finalitat de arribar a la universitat, això vols dir que només hi havia cabuda per alumnes en èxit, ja que el únic mètode de avaluació era l´examen escrit i si el suspenies no es podia passar a la etapa superior dels estudis. Aquesta finalitat condiciona i explica tot el sistema educatiu.
En aquest model educatiu el mestre es el òrgan més important, el que té la veritat absoluta i on no hi ha uns altres punts de vista ja que el alumne no sap res,  i es el paper del mestre el que porta la batuta de tot el aprenentatge. El mestre es el que transmet tota la informació durant un mòduls d´una hora per a cada matèria o assignatura i es limita a seguir el llibre de text de forma unidireccional cara el alumne, no hi ha debat, ni treball en grup, ja que d´aquesta manera el mestre podia donar la classe sense cap interrupció en el aula, on el grup de alumnes per classe era prou gran.
El principal mètode de aprenentatge era memoritzar i únicament en el sistema acadèmic.  Abans quant el majors et veien estudiant i agobiada et dient que quines ganes de que acabares la carrera universitària, es un bon exemple per explicar que únicament se estudiava en una etapa de la vida i mai mes. 

old school book and goodies
Aquesta escola tradicional va anat transformant cap una escola moderna, una escola de la informació, on el paper del mestre canvia totalment i passa de ser el mes important a passar a un mestre investigador on el alumne es el mes important, ja que la finalitat de la escola es desenvolupar les seves capacitats, el desenvolupament integral de la persona, que té com a uns dels reptes més importants el canvi de la metodologia, no sols en saber el coneixements sinó posar-los en pràctica en la vida real.  
El llibre de text ja no es el únic recurs, també canvia tant el espai com el agrupament, ja que les classes no es limiten a l´aula, sinó en el medi adequat i el nombre del alumnes es mes reduït per així poder treballar millor en classe, debatre, i treballar en grup.  L´aprenentatge es al llarg de la vida, no sols en una etapa de la vida, on tots el nens tenen dret a una educació de qualitat i adaptada a les seves necessitats.
Per anar finalitzant, volia també dir que tota esta transformació ve per unes necessitats de la societat, tant socialment com per la convergència europea i de uns fins que segons Delors son el 4 pilars de l´educació, que consisteixen en saber, saber fer, saber ser i saber conviure.
Com a últim punt, vull fer una reflexió de tot el que he dit, i expressar el meu punt de vista. Penso que un gran repte de l´escola del s. XXI està en no veure el llibre de text com la font de aprenentatge (treballs en equip, investigacions, participació en classe...), ja que es una barrera que els nous mestres tenim que trencar i que no serà gens fàcil.
En quant a l´espai, no es en l´aula on únicament poder omplir als nostres alumnes de coneixements, tenim que explotar al màxim el nostre entorn, si estem a la tardor eixir al carrer i aprofitar-nos de les fulles que cauen de l´arbre.
Tenim que innovar i aplicar les noves tecnologies, perquè tenim la responsabilitat com a futurs metres de que els alumnes pugen desenvolupar les seves capacitats en les noves TIC, però sense oblidar-nos que el fet de utilitzar noves tecnologies no implica que estem en una escola del s. XXI.
També vull fer una menció a que tenim que fer un gran esforç per crear confiança i estar prop del alumnes per a que pugen motivar-se ara mes que mai en aquestos temps de crisis que atravesem.
A continuaciò vull compartir amb tots vosaltres aquest vídeo.




Per finalitzar vull compartir amb tots vosaltres aquesta frase que m´ha arribat de Domingo Méndez que diu “Para ser educador tienes que creerte que puedes cambiar el mundo, que el futuro pasa por delante de ti cada mañana y que no hay verdades absolutas, que la escuela es un sitio donde se va a dejar lo mejor que tienes de ti para que tus alumnos lo recojan, se lo adapten y se lo lleven”.

domingo, 7 de octubre de 2012

La il.lusiò comença a partir d´una bona mestra

Segona setmana de classe

Vull exposar al meu bloc les meves visions de  les primeres classes de l'assignatura de bases didàctiques. Hem estat aprofundint sobre l'escola tradicional i l'escola constructiva.  

He de dir que jo he assitit de petita a un model clarament d'escola tradicional, on el que sabia era el mestre, on no podiem debatir cap tema,  perque no sabiem res, on els alumnes únicament seguíem el guió d'un llibre, molt diferenciat en les assignatures, i en el qual l´lúnic mètode d´avaluació era l'examen final , resumint, es tractava d'una escola selectiva, on si no passaves l'examen et quedaves fora i per tant academicista. Aquest del tipus d'escola s'explica i s'enten molt bé després de la lectura de Tonucci.
En la meva experiència personal aquesta memorització et portava a l'oblit de la matèria estudiada perquè realment no t'interessava que finalment desencadena en un futur en una incultura en alguns aspectes.

En quant a l'escola constructivista o de la societat de la informació i el coneixement, tot això canvia per complet, els nens comencen a l'escola amb coneixements previs, tant familiars, com de l'entorn que l'envolta, on tant el mestre i l'alumne aprenen de forma recíproca. L´escola es transforma en més atractiva, on es debaten les activitats, on ningú queda fora, no se centren en la memorització de concepte sinó que hi ha una forma d'aprenentatge més dinàmic, investigant i trevallant en equip on les noves tecnologies estan a l´abast de tots.

Quan he estat aprofundit aquests tipus d'escola, he pogut comprovar per la meva pròpia experiència com mama d'un nen de 3 anys com ha canviat en uns anys el tipus d'escola. El meu fill ja ha assisteix a l'escola constructivista, on ell ha estat descobrint, investigant i esta motivant per tot l'entorn que l'envolta amb preguntes inimaginables que desperten el seu interès i això és meravellós!
En la meva opinió això últim que he esmentat és una de les claus de la nova escola que la diferència totalment de la tradicional: l´interès per les coses.